El malestar emocional dels adolescents ha crescut a Barcelona en els darrers anys. Així ho mostra el darrer estudi sobre la salut mental de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB)¹. El mateix informe també destaca que aquesta situació és més evident en infants i joves d’entorns menys afavorits.

Viure en situació de vulnerabilitat socioeconòmica afecta a molts aspectes de la realitat d’infants, adolescents i joves. A més de les possibles repercussions en la seva qualitat de vida i en el seu benestar emocional, sovint afecta els seus processos d’aprenentatge, que són precisament una de les principals eines per prevenir la transmissió de pobresa intergeneracional².

La Fundació de l’Esperança treballa en xarxa per poder oferir a infants, adolescents i joves un acompanyament integral i tractar diferents problemàtiques que deriven d’aquesta realitat. Una de les entitats amb qui col·labora i que també forma part de la xarxa CaixaProinfància del Gòtic és l’Associació Formació i Desenvolupament (AFID), que acompanya a infants, adolescents i joves a través del reforç educatiu especialitzat i l’atenció psicològica.

En total, més de 30 nens i nenes que participen en la Fundació de l’Esperança estan rebent en aquests moments l’atenció facilitada per AFID. Cada tarda de dilluns a dijous, els professionals d’AFID ofereixen acompanyament educatiu individualitzat per atendre les necessitats específiques de cada nen i nena. Aquesta activitat es realitza a les aules de la Fundació de l’Esperança. A banda, l’equip de psicòlegs porta a terme les sessions d’atenció psicològica a la seva seu, situada al barri de Sant Antoni de Barcelona i immersa en un context de diversitat cultural.

Parlem amb Marta Galligó, psicòloga i directora d’AFID, per conèixer la tasca de l’entitat i el paper que juga en l’atenció social d’infants i famílies.

Quins perfils ateneu des d’AFID?

Es tracta d’infants i adolescents que venen de famílies en situació de vulnerabilitat socioeconòmica. Famílies que tenen molts eixos als quals fer front: l’accés al món laboral, la barrera idiomàtica, qüestions derivades del procés migratori, moltes famílies monomarentals, etc.

Què comporta pels infants aquestes situacions que viuen les famílies?

Aquestes situacions a què fan front les famílies es poden traduir en dificultats en el rendiment escolar i en la seva salut mental. Els creen inseguretat i poden comportar un bloqueig emocional que condueixi a dificultats en l’aprenentatge. I alhora també poden desenvolupar complicacions en temes de salut mental.

D’altra banda, tenim casos en què les dificultats en la maduresa dels infants i, per tant, escolars i personals tenen un origen en els aspectes de criança o en les circumstàncies al voltant de l’embaràs o del part.

En línia general acompanyem a nens i nenes a partir de tercer de primària, sobretot, perquè és el moment en què hi ha un augment en el nivell d’exigència escolar. Però hi ha casos en què els infants arriben abans, si hi ha alguna dificultat molt concreta amb la parla, per exemple, o un diagnòstic que afecti l’aprenentatge com la dislèxia o l’autisme.

“Les situacions de vulnerabilitat creen inseguretat en els infants i poden comportar un bloqueig emocional que condueixi a dificultats en l’aprenentatge”.

Com s’estableix la derivació des de Fundació de l’Esperança?

La Fundació de l’Esperança deriva als nens i nenes que atenen i que poden necessitar un acompanyament educatiu o atenció psicològica. Una funció important que fa la Fundació, abans de derivar-nos als infants, és entendre la multicausalitat de la situació de cadascun i de cada sistema familiar. A partir d’aquí, es valora quins objectius proposar a la família, quins són els que la família està preparada per assumir en aquell moment.

Tenir uns objectius previs clars permet fer un seguiment. Així un cop es puguin cobrir els primers objectius es pot anar treballant en fases més avançades.

“Una funció important que fa la Fundació, abans de derivar-nos als infants, és entendre la multicausalitat de la situació de cadascun d’ells i de cada sistema familiar.”

Com realitzeu aquest acompanyament?

Abans de res, establint un vincle amb les famílies.

Volem que les famílies i els nens i nenes se sentin acollits, embolcallats per tirar endavant. Les entitats, com és el cas de la Fundació de l’Esperança, col·laborem i fem xarxa perquè això succeeixi, oferint espais on treballar diferents aspectes, com els educatius o els emocionals. Sobretot, ens basem en la confiança i el respecte perquè les famílies se sentin ben ateses i ben informades.

De vegades no entenen per què s’ha de fer un tractament psicològic o per què l’infant necessita un diagnòstic, mai han sentit a parlar sobre la dislèxia o el trastorn de l’espectre autista. Llavors, aquest marc de confiança fa que al final et diguin: “confio, confio que això li anirà bé al meu fill”; i és el que t’ajuda a fer aquesta feina.

Aquest vincle també es dona amb els infants i adolescents?

Els nens i nenes trien el seu referent. De vegades aquest referent és el professional que els fa el reforç educatiu i els genera una confiança que els ajuda a obrir-se.

Com equip hem d’aprofitar aquests vincles que són d’un valor qualitatiu molt gran. El professional que realitza l’acompanyament educatiu potser no pot ajudar tal com ho faria la tècnica en l’entorn terapèutic. Per això la importància del treball en equip i les reunions que realitzem. Aprofitem aquests vincles per realitzar un seguiment multidisciplinar i parlar sobre els casos que ens preocupen.

Des de quina posició els acompanyeu?

Ens situem al seu costat, ni al davant ni al darrere. Sobretot quan tractem amb els pares i mares, no els diem el que han de fer, sinó que els acompanyem en el malestar. Ens situem en l’escolta, qui més sap sobre la seva vida són ells. Ajudem sense jutjar i veiem a la persona com a part de la xarxa de treball. Quan senten que els acompanya algú que no els jutja, avancen molt més que si se’ls qüestionen totes les decisions.

Com et comentava, treballem com a xarxa per poder fer un seguiment integral a cada infant. Si nosaltres trobem una dificultat, parlem amb la referent social de la Fundació de l’Esperança per veure com podem abordar la situació que l’està causant i, llavors, poder continuar treballant nosaltres des de l’àmbit educatiu o des de l’atenció psicològica. Al final, tots som un mateix equip, inclosa la família, i acompanyem un procés.

Què significa la vostra tasca pel futur de les nenes i nens?

Del que parlaria és d’oportunitats. Oportunitats per reconèixer les seves habilitats i competències, per veure que poden anar assolint fites cadascun al seu ritme, i per sentir-se més segurs d’ells i d’elles mateixes. Ells van fent el seu procés, avançant dia a dia. Nosaltres els acompanyem i tot plegat afavoreix que es vagin obrint oportunitats de futur.

¹Font: La Salut mental a Barcelona Agència de Salut Pública de Barcelona, 2023

² Font: Informe La transmisión intergeneracional de la pobreza y la desigualdad de oportunidades en España – S. Ayllón, P. Brugarolas i S. Lado, 2022