Sovint, l’autoocupació és una via perquè persones en situació de vulnerabilitat o amb trajectòries laborals marcades per la precarietat puguin recuperar la capacitat d’agència i construir un projecte vital propi. Acompanyar un procés d’emprenedoria en aquest context comença per l’escolta activa de la persona interessada, i reconèixer els coneixements i les habilitats que ha adquirit i que poden ser aplicables al projecte. Un cop la idea està consolidada, es tracta d’oferir assessorament tècnic i facilitar l’accés a recursos per fer-la realitat. No és només la creació d’un negoci, molts cops s’acompanya a una persona en la construcció del seu futur, i en un camí cap a una major autonomia. El cas de l’Ingrid n’és un exemple viu.

De la “fonda” dels seus avis a voler muntar el seu propi local: la història de l’Ingrid

A l’Ingrid sempre li ha agradat cuinar. En va aprendre de petita, de la mà de la seva àvia mentre treballaven en la seva “fonda”, un menjador social, a República Dominicana. Quan va arribar a Barcelona, va començar a treballar com a cambrera de pis en hotels, de portera, de segona cuinera i com a part del personal de neteja. De vegades, portava el menjar que cuinava a la feina, perquè companyes i caps provessin els seus plats. Un dels dies en què ho va fer, li van descobrir un camí que la portaria, temps després, a ser la propietària i cuinera del Mami Borne, un local de menjar per emportar al barri del Born. 

Arran de l’èxit dels seus plats, la van guiar cap a entitats que podien ajudar-la a emprendre i dedicar-se a la cuina. Així és com va arribar a la Fundació de l’Esperança. Quan la van rebre a Inserció Laboral, de seguida va explicar el desig de muntar un petit negoci de menjar per emportar.

“Li vaig explicar la meva idea. Després, un dia, una amiga meva em va dir que es traspassava un local al Born. M’agradava. Estava al barri, la gent em coneix. Vaig trucar a la Fundació i els ho vaig explicar”.

L’acompanyament que va facilitar l’emprenedoria

Llavors va ser quan el Gerard, tècnic d’Autoocupació de la Fundació, es va posar en contacte amb ella i van parlar sobre la idea que tenia per a la creació del seu negoci. “I tot va començar”, com explica l’Ingrid. 
Al servei d’Autoocupació hi arriben moltes persones que venen del sector en el qual volen emprendre, o que ja han dut a terme la tasca que volen desenvolupar. En el cas de l’Ingrid, havia estat cuinant i venent empanades i menús de manera informal per les companyes del barri, per tal de tirar endavant la seva família. A partir de l’experiència prèvia, el Gerard fa un assessorament i una previsió a futur per analitzar la viabilitat del negoci, compartint els números amb els emprenedors i emprenedores per a poder conèixer el llindar de viabilitat i marcar-se objectius. A més, disposar d’aquesta informació els ajuda a identificar l’estat del negoci un cop està en marxa, i saber si es troben dins del marge de benefici que els permet seguir funcionant. “La Ingrid porta més de 30 anys al barri, la coneix tothom… Hi havia diferents inputs que ens ajudaven a entendre que podia tenir clients des del primer moment”, explica el Gerard.

“Anava perruqueria per perruqueria o em trucaven i em deien “Escolta, una clienta vol un menú”. Ja tenia molta clientela. Llavors, el que volia era, enlloc de sortir de casa, agafar un local”.

Van haver de moure’s ràpid per aconseguir-ho. Malgrat trobar-se amb alguns obstacles, van aconseguir el finançament per a adquirir el local que l’Ingrid havia trobat al barri. Va sorprendre la seva tenacitat: es movia i parlava amb qui fes falta perquè el seu projecte tirés endavant. Quan va saber que ho havia aconseguit, va trucar a un dels seus fills.

“Vaig trucar a un dels meus fills plorant d’emoció. Li vaig dir: “mi príncipe, me l’han donat”. Estava parlant amb ell i vaig sentir que escoltava la seva veu… Estava darrere meu! Ens vam abraçar i vam plorar els dos allà, al carrer”.

Un projecte que dona vida al Born

D’aquella abraçada ja fa més d’un any, el mateix temps que ha estat funcionant el Mami Borne amb l’Ingrid als fogons, atentent amb alegria i carinyo a tot el qui entra a tastar el seu menjar casolà. La seva proximitat ha fet del local un espai on els clients habituals se senten com a casa, i l’ha convertit en una figura materna per la gent del barri. Quan va adquirir el local, s’anomenava “Mister Borne”, però passat un temps, va decidir canviar-ne el nom per un que la representa millor.

“No m’ha fet falta publicitat. Sóc molt oberta amb la gent, se senten com a casa… venen fins i tot a plorar aquí. Per això el “Mami”. Els clients em diuen: “és que tu ets la “mamá” de tots nosaltres”. I vaig comentar amb els meus fills la idea i em van dir que sí. I ja som aquí com a Mami Borne”.

Quan se li pregunta què és el que més li agrada del seu dia a dia, ella respon amb un somriure:

“El tracte amb la persona. Poder donar-li un plat de menjar a les persones que estan al carrer. Molts paren aquí, i em demanen un plat de menjar. És una de les coses que més m’omplen. 

I l’altre és la relació amb els veïns. Abans no venien i ara venen, es prenen el seu talladet, es prenen la beguda i s’estan aquí. L’altre dia un avi d’aquí al costat em va dir “és que quan tu no hi ets els dilluns, jo no tinc vida”.

Amb el temps, el Mami Borne ha demostrat anar per bon camí: cuiners d’altres establiments hi van regularment, i, fins i tot, hi ha visitants d’altres països que venen recomanats per clients anteriors.

La determinació d’una emprenedora amb aspiracions de futur

El Gerard no ha deixat de fer seguiment del projecte un cop posat en marxa. “Als sis mesos de començar l’activitat, sempre els contactem per saber com va tot, si tenen dubtes o necessiten res. I si volen, poden seguir venint sempre.” Posant la vista enrere, destaca com l’Ingrid va sortir de la seva zona de confort i va anar tirant les coses endavant, pas a pas. Explica que quan es trobaven amb dificultats, era quan veia que el nivell de compromís de l’Ingrid amb el seu projecte. Veure com no es rendia davant cap obstacle era la certesa més gran que indicava que obrir el Mami Borne era el que realment volia. Fa uns dies, la va visitar per provar un dels seus menús, i ella va explicar-li que ja està pensant en la pròxima passa.

“Ara el públic me’n demana un de més gran. Aquí no hi cabem”.