En Manuel ja porta un parell de cursos col·laborant amb la Fundació i combinant-ho amb els seus estudis a la facultat de Magisteri de la Blanquerna-URL. Ha estat fent les seves pràctiques en una escola d’alta complexitat, una prova més de la vocació i dedicació que demostra a l’equip educatiu de la Fundació. Per a conèixer la seva perspectiva com a voluntari li hem fet una entrevista de la qual extraiem el següent fragment.
Què t’aporta el voluntariat que realitzes a la Fundació?
El voluntariat m’aporta diverses coses. Primer, em serveix molt per al que estic estudiant, per al camp professional. Em serveix, per exemple, com a pràctica a través de la prova i l’error: vinc amb alguna idea i la provo, veig com funciona i com responen els infants.
A part d’això m’aporta diverses coses, sobretot moltes ganes. Sembla mentida, però m’aporta felicitat, vinc amb moltes ganes sempre. Normalment, acabes destrossat en sortir, sobretot pel grup dels dilluns i els dimecres. Tot i així, sempre vinc amb moltes ganes de fer coses, de veure’ls i d’estar amb ells i ajudar-los. Passo una molt bona estona i gaudeixo de la seva companyia.
Pot semblar un tòpic, però és veritat, el voluntariat amb els nens i nenes de la Fundació m’aporta felicitat!
En quins aspectes creus que millora la vida dels nens i les nenes?
Jo crec que el que els dona, sobretot, si els educadors i les criatures s’impliquen de debò, és una altra manera de veure les coses. Això segur, i des d’una mirada més relaxada, més tranquil·la, no tant des de la pressió, com pot passar a l’escola. Els dona un altre punt de vista al que estan acostumats a casa i a l’escola. I a part els permet connectar i conèixer a altres nens i nenes que no coneixerien d’una altra forma.
Alguna frase o idea que et suggereixi el voluntariat que estàs realitzant amb els infants?
Si em pregunten per què faig voluntariat a la Fundació, sincerament és perquè m’ho passo molt bé. Estic molt content amb ells i aprenc, i considero que ells també aprenen.
Ara estem en un projecte molt interessant amb l’Èlia, basat en el que detectem al grup. És un projecte de respecte i gestió d’emocions, perquè a la majoria els costa molt, molt… No sé si pel que viuen o perquè no els ho fomenten. És horrible intentar parlar amb ells de certes coses, els costa molt i es bloquegen.
I costa molt que es respectin també. Els costa parlar del que senten, s’ho prenen tot de broma… M’ha xocat veure-ho, no estava acostumat a la manera en què tracten els sentiments. Fins i tot es burlen dels sentiments, del respecte… Són molt petitons i això em xoca. Jo soc molt pesat amb això, em puc passar hores parlant i intentant fer-los pensar.
