La Dhay i l’Antonio fa més d’un semestre que han estat preparant l’assignatura de matemàtiques.
En menys de sis mesos, la Dhay, que ja havia estat usuària dels Serveis Educatius de la Fundació, ha desencallat el seu futur, aclarint els seus objectius professionals: “Ara sé a què em vull dedicar” diu. I ha aconseguit passar, no sense esforç, del suspens al notable. “Entenc millor els problemes i soc capaç de resoldre’ls, fins i tot el meu professor de l’institut em va preguntar com ho havia fet” afirma la Dhay, que ha rebut l’acompanyament com a voluntari de l’Antonio, Llicenciat en Física, que ha volgut aprofitar el temps lliure del qual ha disposat durant la pandèmia, ja que va estar en ERTO parcial, posant el seu coneixement al servei del voluntariat de la Fundació de l’Esperança.
Durant una hora i mitja de tres tardes a la setmana, l’Antonio no només ha reforçat els coneixements matemàtics de la Dhay sinó que també l’ha ajudat amb el català. “Abans em feia vergonya parlar-lo i ell em va animar a llegir i a parlar en català” afirma la Dhay. Des del primer moment s’han trobat de manera presencial als espais d’estudi de la Fundació: “Aquí es reunien totes les condicions de seguretat, material, bona il·luminació i silenci per poder-nos concentrar en la feina” assegura l’Antonio.
Aprendre practicant
Per l’Antonio “fer exercicis, practicar i comprendre’l és fonamental en l’aprenentatge d’una assignatura que tantes vegades es presenta feixuga per a molts alumnes”. Però el primer que ha volgut transmetre a la Dhay ha estat “el plaer d’aprendre” així com el valor de les matemàtiques com “una eina útil en molts àmbits de la vida”.
L’Antonio diu que el primer que va fer va ser donar un llibre a la Dhay, “no només perquè de mica en mica agafés l’hàbit de llegir sinó també perquè el fullegés i l’acompanyés allà on anés, tot fent-li recordar perquè li havia donat i amb quin objectiu”.
Durant aquest temps, han pogut parlar de tot, també de les seves famílies i les seves experiències. El vincle que van crear no només ha estat important per adquirir i enfortir coneixements, sinó també per facilitar en la jove una major seguretat i confiança en ella mateixa. De vegades, els processos que desenvolupen les persones sorprenen als voluntaris mateixos i manifesten que reben molt més del que donen. “La gràcia del voluntariat és fer una cosa sense esperar un retorn material a canvi” diu l’Antonio “jo vinc aquí perquè penso que faig quelcom que pot ser útil per algú i a mi també me’n fa sentir bé”. “Espero poder comptar amb l’Antonio també l’any vinent” diu la Dhay entre riures, que ja no s’imagina un trimestre sense la seva companyia.
Abans de l’inici del proper curs a la Dhay li espera un estiu de feina, ja que s’ha tret el títol de monitora de lleure i farà les seves pràctiques formant part de l’equip de monitoratge de la Fundació de l’Esperança. “Estic molt il·lusionada” diu.
