Tal com s’explicava en el marc del Dia de la Dona, la Fundació de l’Esperança integra la perspectiva de gènere en tots els seus serveis. Com es tradueix, però, aquest compromís en el dia a dia? L’Imam i la Sole, treballadora social i educadora social, respectivament, ens expliquen com ho fan en l’Espai Familiar 0-3.

L’Espai duu a terme una tasca molt valuosa en clau de gènere, donat que és el lloc de trobada de moltes dones amb fills que es troben en situacions vulnerables o sense xarxa de suport. Així, es tracta d’un entorn segur, on es poden sentir acompanyades i tractar qüestions sobre la criança i la quotidianitat de la seva vida familiar.

De fet, una de les converses recurrents gira entorn la distribució de les tasques domèstiques i de cures a la llar. Sovint, la responsabilitat i la càrrega d’aquesta feina recau en elles, les mares, i limita la seva autonomia personal. A més, com que no compten amb una xarxa d’amistats i familiar, es troben encara més soles en aquest rol. Un exemple clar n’és el relat de les mares de Bangladesh i del Pakistan, que en el seu país d’origen conviuen amb un nucli familiar extens, de manera que sostenen les cures entre totes les dones. Aquí, en no tenir aquest suport, es fa més necessari un repartiment equitatiu de les tasques amb les seves parelles. És per això que també es treballa amb els pares que acudeixen a l’Espai Familiar 0-3, conscienciant-los sobre la importància de la corresponsabilitat a la llar i del valor de les tasques de cures.

És essencial reconèixer la feina de qui es fa càrrec de les cures, expliquen les treballadores del servei, i donar-los el valor que mereixen.

La diversitat cultural és un altre dels temes que se sol tractar en el dia a dia de l’Espai. Hi coincideixen mares amb realitats molt diferents, influenciades pels costums dels seus llocs d’origen, i això genera debats sobre l’evolució dels rols de gènere i els diferents models de feminisme que les envolten. Les treballadores de l’Espai procuren no agafar el feminisme europeu com a única referència: les dones a qui acompanyen viuen realitats que poden distar dels seus plantejaments actuals, i no ha de ser aquest model el que defineix si se senten o no empoderades. Cada cas es tracta des de la comprensió, tal com explica l’Imam: “Part de l’acompanyament és realitzar les preguntes des del respecte i validar així les seves vivències”.

En aquest context, l’Espai Familiar 0-3 esdevé un lloc on moltes dones poden compartir experiències i expressar inquietuds. Més enllà de l’acompanyament que duen a terme la Sole, l’Imam i la resta de l’equip d’Atenció Social, entre totes es construeix una xarxa de suport mutu que les ajuda a afrontar els reptes del dia a dia i a guanyar seguretat per prendre decisions amb major autonomia.