La maternitat, en sí mateixa, és una etapa transcendental i vulnerable per a les dones, ja que suscita grans transformacions a nivell mental, emocional, físic, familiar i social que van acompanyades sovint d’emocions i sentiments ambivalents, com la felicitat, la por, la confusió, la inseguretat i l’angoixa. Si bé és cert que aquests canvis afecten a totes les dones, independentment de les seves circumstàncies, hi ha factors i realitats socials que fan que aquests sentiments s’intensifiquin i que la maternitat es visqui amb una major vulnerabilitat i fragilitat; com és el cas de les dones que viuen la maternitat sense xarxa familiar i social propera.

La importància de les xarxes de suport en la criança

La gran majoria de les mares que participen a l’Espai Familiar han viscut un procés migratori i moltes no tenen una xarxa de suport familiar i social propera, fet que suposa que visquin la seva maternitat amb més soledat, aïllament i fragilitat; experimentant sentiments de molta angoixa, incertesa i preocupació. Cal tenir en compte que en la majoria dels països d’origen de les famílies que s’acompanyen, la criança es viu de manera col·lectiva i comunitària, tenint una gran xarxa de suport intrafamiliar. Per això,  suposa un gran canvi per elles el fet de viure la maternitat sense suport.

Poder tenir una xarxa de suport mutu en la maternitat i criança té un gran impacte en el benestar i la salut emocional de les famílies. En aquest sentit, hi ha una estreta relació entre la manca de xarxes de suport durant la maternitat i el risc de patir una depressió postpart i dificultats de relació amb el nadó. Així, es posa de manifest la gran necessitat de poder oferir contextos on es puguin construir xarxes de suport i cura mútua en aquest període tan vulnerable; esdevenint un factor de prevenció i protecció de la salut molt important.

‘Quan vaig venir aquí, no vaig trobar a un grup de mares, no vaig trobar a unes educadores, vaig trobar a una família, perquè això és el que sou, és el que sento… És que no tenim a ningú aquí’.

L’Espai Familiar 0-3: un refugi per teixir suport mutu i cura entre les famílies

L’Espai Familiar ha significat per a les mares tenir l’oportunitat de poder construir una xarxa de suport mutu, cura i aprenentatge molt necessària. A mesura que s’han anat trobant setmanalment a les sessions, han pogut establir relacions que amb el pas del temps s’han anat estretint. La necessitat de socialització, inherent a l’ésser humà, i un punt d’unió tan fort com és el de ser mare, ha suposat una identificació, empatia i solidaritat cap a les altres que ha permès conformar la base per a la construcció d’aquesta xarxa.

En aquest espai, les mares han pogut compartir moltes vivències des del no judici, cosa que permet conèixer-se més. L’escolta activa, el reconeixement mutu, la validació entre elles i el respecte han estat també elements essencials perquè les mares vagin tenint una major confiança i intimitat entre elles i conformar una xarxa social segura de suport, acompanyament i contenció emocional. També, han trobat un grup i un espai segur on poder compartir i explicar experiències i preocupacions que normalment no explicaven a ningú i això els ha permès establir uns lligams cada cop més forts. A més, sentir que allò que els passa no només els passa a elles ha fet que se sentissin menys soles.

‘El sol fet de sentir-te acompanyada, de saber que no estàs sola, és molt important perquè perds la por’.

L’ajuda, el suport mutu i la cura entre famílies han estat essencials per a construir una xarxa de suport consolidada en la que les persones puguin crear sistemes de cures col·lectives que fomentin la resiliència i es puguin reduir els factors de risc psicosocials. En relació amb això, les mares han mostrat una gran capacitat d’empatia i han proliferat una gran quantitat d’accions d’ajuda mútua i solidaritat, com per exemple ajudar-se en la cura dels nadons, intercanviar-se roba, donar-se suport emocional i aconsellar-se, entre d’altres; accions que han permès enfortir els seus vincles i construir relacions més properes.

També, el modelatge i l’aprenentatge entre les famílies han estat elements clau per al creixement dels grups i la construcció de xarxes de suport sòlides en les que totes les persones integrants puguin aportar i participar de manera igualitària. Xarxes en les que cadascuna de les participants pugui tenir un impacte en les altres persones que en formen part i es pugui generar coneixement de forma col·lectiva. En aquest sentit, la diversitat cultural és molt valorada per totes les famílies, ja que consideren que han pogut aprendre molt les unes de les altres. Hi ha una gran riquesa d’experiències de vida, estils de criança i tradicions que ajuden a conèixer altres maneres de ser, de fer i d’estar al món.

L’impacte de la xarxa de suport en la vivència de la maternitat

La xarxa de suport que han pogut formar les famílies ha tingut un gran impacte en la seva vivència de maternitat. El fet de poder socialitzar amb altres mares i sentir-se acompanyades emocionalment ha suposat que les mares se sentissin millor amb sí mateixes i tinguessin un major benestar. Poder trencar amb l’aïllament i la solitud en què es trobaven moltes famílies ha tingut un impacte en el seu estat d’ànim, sentint-se cada vegada amb més força i experimentant sentiments de gaudi i alegria. També ha tingut un impacte molt positiu a efectes d’autoestima, autoconfiança, seguretat i sentiment d’autoeficàcia maternal, sentint-se reconegudes, validades i empoderades en la seva maternitat. 

Els beneficis d’aquesta xarxa també s’han vist reflectits en la relació i qualitat del vincle amb el nadó, ja que tenir un espai de cura i suport emocional afavoreix la regulació de les emocions i fa aflorir sensacions de calma, tranquil·litat i benestar. En aquest sentit, és molt necessari partir de la premissa que si la mare està bé, el seu nadó també ho estarà, si la mare està sostinguda, podrà sostenir; perquè permet que les mares puguin cuidar i maternar amb major plenitud i amb més connexió a les necessitats emocionals dels seus fills i filles. 

‘He pogut compartir els meus problemes, treure tot el que vaig viure en el postpart. Abans, cada dia plorava, em mirava al mirall i plorava. Ara la meva confiança ha tornat, ara m’estic recuperant’.

Una xarxa que traspassa les portes de l’Espai Familiar

La relació entre les famílies es manté més enllà dels dies que es troben a l’Espai Familiar: esperar-se per marxar juntes de l’espai, contacte per whatsapp, trucar-se per preguntar-se com estan, anar a les cases de les unes i les altres, convidar-se a les festes d’aniversari dels fills i filles, quedar per prendre alguna cosa, anar juntes a parcs, ludoteques o altres serveis del territori, en són alguns exemples.

Cal destacar que les relacions i vincles establerts entre les diferents comunitats d’un mateix barri i la seva perdurabilitat tindran un impacte a llarg termini en termes d’inclusió i convivència social.