Fer el pas de demanar ajuda sovint implica dubtes, pors i incerteses. Per això, la primera trobada amb la Fundació – l’entrevista d’acollida – és un moment determinant per generar un primer vincle de confiança.

Es duu a terme des del servei d’Atenció Social, que compta amb un equip de treballadores socials que acullen i acompanyen les famílies que arriben a l’entitat.

I, de fet, poden arribar per vies molt diverses: derivades per professionals d’altres serveis, recomanades per persones del seu entorn o per pròpia iniciativa, sigui per primera vegada o perquè hi ha hagut una bona experiència prèvia. Cadascuna d’aquestes situacions condiciona la manera com les professionals i les mateixes persones interessades afronten aquesta primera trobada.

D’una banda, les qui arriben derivades saben que s’ha donat informació prèvia sobre elles i això pot aportar legitimitat però també pot condicionar i transmetre una sensació d’obligació: un altre professional ha pensat que els serveis de la Fundació són adients per a la meva família. De l’altra, l’accés per pròpia iniciativa, tot i mostrar motivació, pot anar acompanyat de recels, por i fins i tot d’expectatives que potser no són ajustades. En el cas de la recomanació o d’una experiència prèvia, hi conviu el desig de trobar, per a un mateix, aquella resposta o solució que anteriorment va resultar gratificant i útil per a l’altre.

En aquest context, l’entrevista d’acollida que realitza el servei d’Atenció Social es converteix en una eina clau que té com a primer objectiu crear un clima segur on la família se senti escoltada i tractada amb dignitat. La mirada atenta, respectuosa i lliure de judicis és el que les professionals volen transmetre des del primer moment, i aquesta actitud serà determinant, tant si hi ha continuïtat com si cal orientar cap a un altre servei o recurs.

Es parteix d’allò que ha portat la família a la Fundació i es dibuixa una imatge global de la seva situació: els membres que conviuen, l’economia, la feina, la salut, l’habitatge, les xarxes de suport, les necessitats educatives dels infants, etc. D’aquesta manera s’obté una primera imatge integral que s’anirà completant en posteriors trobades i que, d’entrada, facilita la comprensió i valoració per a poder enfocar un pla de treball.

La claredat i la transparència de la informació que es dona sobre la Fundació hi juguen també un paper essencial: s’explica què fa l’entitat, què pot oferir, quins són els seus límits i quins passos se seguiran. Tot això ajuda sovint a reduir angoixes i a generar compromís.

Més enllà de la informació compartida, l’entrevista té un valor simbòlic molt rellevant. Per a moltes famílies, l’escolta sense judici, amb interès genuí per la seva història i situació, és una oportunitat per expressar el malestar i un espai on recuperar, encara que sigui mínimament, la sensació d’esperança.

Així, l’entrevista d’acollida és la porta d’entrada a un procés d’acompanyament que ens ha de permetre transformar trajectòries vitals i generar camins que aportin seguretat i autonomia.