Aquest estiu, les dones de la Casa de Recés tornen a participar en la Transpirenaica Solidària; una travessa organitzada per l’Associació Transpirenaica Solidària, entitat sense ànim de lucre que treballa per la integració social dels joves en situació de vulnerabilitat. 

La Transpirinenca no és només una travessa de muntanya, integra l’exercici físic amb dinàmiques que duen als participants a la reflexió i l’autoconeixement. Es vol potenciar el valor de l’esforç, la capacitat de superació personal i el treball en equip, aspectes que afloren de manera natural en cada etapa del recorregut. 

La Mariangel va participar-hi durant el tram de Besalú a Figueres. L’any passat ja va fer el tram anterior, i enguany ha volgut repetir. El per què és una barreja de factors que fan dels dies de travessa una vivència molt especial. Ho resumeix així:

“És una experiència maquíssima, tornes amb molts records i molts ànims. M’he superat a mi mateixa.”

A més, destaca el bon ambient que hi ha entre les persones del grup, algunes de les quals es coneixien prèviament, i d’altres que eren noves coneixences. 

“Hi ha companyonia, solidaritat. Estàs cansada i sempre hi ha algú al costat que t’anima”. 

També hi va anar la Nidaa, que va decidir participar-hi per primer cop. Va estar a punt de fer-se enrere en saber que no coincidiria en el tram amb la seva amiga, i que passaria tres dies “sola” a la muntanya. Finalment, però, va decidir tirar endavant, i l’experiència va ser tan positiva que va allargar la seva participació dos dies més, per arribar fins a Cap de Creus. Ella coincideix en el bon ambient que hi havia entre les persones del grup. Ara, ja pensa a tornar-hi l’any vinent per fer els 30 dies de travessa sencera, des del País Basc fins a l’Empordà.

“Et parlen per distreure’t de la duresa de la travessa. T’ajuden. Em va agradar que tothom estigués atent dels altres” 

A través del repte físic que suposa, les participants aprenen a confiar en les seves pròpies capacitats i en el suport del grup. Un dels objectius de la participació és precisament el de permetre que creïn vincles amb les seves iguals en un espai que ho facilita. Mentre comparteixen dies sencers de travessa es va generant un clima de complicitat i confiança, que a més propicia que sorgeixin accions de suport mutu, tal com expliquen elles. Cada matí, per exemple, es proposa una reflexió per pensar durant la caminada, i al vespre, el grup es reuneix per compartir els seus pensaments. 

“En només 3 dies, arribes a sentir-te tan propera a aquestes persones…”. 

I mentre passen pels paisatges del país, els dinamitzadors aprofiten per sensibilitzar als caminants sobre la importància de tenir cura del medi ambient i fomenten actituds responsables envers l’entorn natural en què es troben. 

Un altre dels propòsits de la travessa és conèixer el territori a través de l’activitat física. Caminant es descobreixen pobles, paisatges i camins d’una manera conscient i pausada, molt diferent de la rutina urbana. 

“Són dies que m’han relaxat molt… La natura, l’exercici i les persones.”

En definitiva, un cop més, la Transpirenaica Solidària demostra que caminar pot ser una manera transformadora d’avançar, dins i fora dels camins.

“Tornes amb molta energia. Arribes aquí i en lloc de quedar-te descansant, tens ganes de moure’t”.