La Raquel va conèixer la Fundació de l’Esperança un dia que hi passava per davant, i va decidir-se a entrar. «Vaig demanar si podia fer una entrevista perquè m’expliquessin quines opcions de voluntariat hi havia, i per saber si necessitaven a gent i si el meu perfil podria encaixar», explica. Ara, ja fa tres anys que dedica una tarda a la setmana al reforç educatiu amb adolescents.

El curs passat, l’Aina, la seva filla, va decidir seguir-li els passos i incorporar-se com a voluntària en un dels grups de primària. Entre riures, reconeix que va ser la seva mare qui la va “arrossegar” a provar-ho. Després d’un curs, però, ja no necessita que ningú la convenci: «És el millor dia de la setmana. Vinc molt contenta, i també marxo supercontenta», diu. És estudiant universitària i dedica la tarda que té lliure al voluntariat. 

Mare i filla comparteixen ara una experiència que viuen des de moments vitals diferents, i amb una mateixa il·lusió molt palpable quan en parlen. 

Més enllà dels deures: autoestima i autonomia

Cada tarda, treballen al costat d’una educadora de referència, que acompanya els infants i adolescents durant tota la setmana, i que els fa sentir segures en la feina que fan. El reforç educatiu ocupa una part important de la sessió, però també hi ha espai per conversar, jugar, fer esport o treballar la participació com a grup. 

Amb el temps, la Raquel ha entès que la seva aportació va molt més enllà d’ajudar amb un exercici o preparar un examen. Insisteix en el reforç positiu. Valorar uns bons apunts o fer notar una millora pot semblar un gest petit, però ella ha comprovat l’efecte que pot tenir en el desenvolupament dels adolescents i en la seva autoestima. Recorda una noia convençuda que les matemàtiques no se li donaven bé. Després d’ajudar-la i animar-la durant unes setmanes, va començar a veure una millora en els resultats: «Va passar a aprovar-ho tot i a dir: ‘Uau, què bona que soc en mates!’».

«A vegades ens fixem més ràpidament en les coses negatives que en les positives, i es tracta d’educar l’ull i l’oïda a les coses positives, i també de transmetre-les», resumeix. 

La manera d’entrendre el reforç educatiu de l’Aina també ha anat evolucionant. «Al principi, per exemple, em frustrava no tenir temps per fer tots els deures amb ells», comença. Ara posa el focus en donar-los eines perquè puguin anant sent cada cop més autònoms:  «L’important és donar-los una eina per estudiar: no tant ensenyar-los la lliçó com ensenyar-los a fer un esquema. Saber-lo fer els servirà en altres ocasions».

Dues maneres d’acompanyar

La diferència entre l’etapa vital en què es troben la Raquel i l’Aina fa que cadascuna estableixi la relació amb infants i adolescents des de llocs diferents. 

L’Aina és d’una generació propera a la dels alumnes i això li obre una porta: «Es crea un vincle molt especial, soc una més de la classe. Certes coses que els passen i que no expliquen gaire, a mi sí que me les expliquen, perquè tenen més confiança per la proximitat d’edat».

La Raquel aporta una experiència de vida més àmplia. Els ajuda amb els deures, però també està oberta a tractar qüestions que excedeixen allò acadèmic i que formen part del desenvolupament personal dels adolescents. «Quan et pregunten sobre un tema que no és d’estudis crec que donar-los una visió o fer-los reflexionar és tan important com el reforç educatiu, o més».

Sortir de la pròpia bombolla

El voluntariat també ha modificat la mirada de totes dues. Per a l’Aina, ha estat una manera de conèixer més de prop realitats que conviuen a Barcelona però que fins ara quedaven fora del seu dia a dia. «Em fa ser més conscient de les dificultats que poden tenir uns nens que viuen a la mateixa ciutat que jo, a prop meu, i entendre que no tothom té les mateixes circumstàncies de vida».

La Raquel parla de prejudicis, i de com se li han anat caient amb el temps. «Crec que hi pot haver prejudicis: «vas a un col·lectiu d’alta complexitat», «vas amb nens del Raval o del Gòtic»…». El comportament dels grups, la companyonia que hi ha entre ells i la manera com es relacionen amb altres infants en activitats fora de l’espai de reforç han anat desmuntant les idees preconcebudes que són comuns en la societat. 

També s’han enriquit de les relacions intergeneracionals i interculturals que han establert amb els infants i adolescents. «Com que hi ha tantes cultures, vas aprenent: la música, una manera de cuinar…», diu l’Aina. La seva mare ho confirma: més d’una vegada ha arribat a casa preguntant per un grup de música que li acabaven de descobrir.

El voluntariat també transforma a qui acompanya

Fer voluntariat en un mateix projecte també els ha permès conèixer-se des d’un lloc diferent.

La Raquel coneixia el caràcter cuidador de la seva filla en l’àmbit familiar, però veure-la relacionar-se amb els infants li ha permès descobrir aquesta mateixa faceta fora del seu entorn habitual. «Ara l’he vista en un altre ambient i em fa sentir molt orgullosa».

L’Aina, per la seva banda, diu que ha confirmat la generositat i la facilitat de la seva mare per connectar amb les persones. Ara entén millor per què, després de gairebé tres anys, continua reservant una tarda de la setmana per venir a la Fundació.

Aquesta és també una de les idees que totes dues comparteixen: el voluntariat no només aporta a les persones que reben l’acompanyament.

L’Aina recorda una setmana que no va poder anar-hi perquè tenia un examen a la universitat. «La setmana següent vaig entrar i tothom em va venir a abraçar. I dius: alguna cosa he hagut de fer bé perquè em rebin així». També recorda el moment en què tornen d’un examen dient que han aprovat: «És el millor que et poden dir».

La Raquel, explica: «Per a mi el més important és veure’ls amb cara de satisfacció: «ho he aconseguit», «jo valc». Que realment hi hagi autoestima, autoreconeixement del que són capaços de fer. Se’ls nota».

Potser per això, totes dues coincideixen en recomanar el voluntariat al seu entorn, i a tothom qui s’ho hagi plantejat alguna vegada. «El que falta no són ganes: falta fer el primer pas. Atrevir-se a fer la trucada, a entrar per la porta. No se’n penediran».