Durant l’any, la Fundació ha atès 2.656 persones i 579 famílies, reforçant un model d’intervenció integral que combina atenció social, educació, inserció laboral i suport a joves i dones en processos d’emancipació. Un model que es basa en la proximitat, la confiança i el treball en xarxa amb el territori.

En l’àmbit educatiu, s’ha consolidat l’acompanyament des de la primera infància fins a l’etapa juvenil, amb especial atenció a les transicions educatives i a la construcció de trajectòries vitals satisfactòries. En aquest sentit, destaca la consolidació de l’atenció a la primera infància (de 0 a 3 anys) i a la infància a partir de 3 anys. Alhora, hem reforçat l’acompanyament als joves mitjançant un espai d’orientació per ajudar-los a prendre decisions amb més informació i seguretat en l’etapa postobligatòria.

Pel que fa a la inserció laboral, la Fundació ha continuat impulsant itineraris personalitzats que combinen formació i accés al mercat de treball, assolint 469 insercions laborals i consolidant la feina com una peça clau per a la inclusió social. Aquest any també s’ha fet un pas endavant amb l’impuls de noves iniciatives formatives – com la FPO Dual – vinculades a sectors amb alta demanda.

Un altre dels focus rellevants ha estat el reforç de l’acompanyament a les dones joves de la Casa de Recés, amb una aposta pels pisos amb suport com a eina per promoure l’autonomia, la dimensió comunitària i els vincles de suport mutu.

Aquesta feina no seria possible sense la implicació de les 95 persones voluntàries que han participat en els diversos projectes i que han mantingut un vincle sòlid amb les persones a qui han acompanyat. Igualment, volem fer extensiu l’agraïment als professionals, la xarxa d’entitats col·laboradores, els organismes públics i les empreses que ho fan possible dia a dia.

En un context marcat per la complexitat social i l’augment de les desigualtats, avancem amb optimisme i determinació per continuar consolidant projectes, innovant en les maneres d’acompanyar i generant espais d’oportunitats per a les persones en situació de vulnerabilitat. Encarem l’any amb una convicció profunda: la força col·lectiva pot continuar impulsant canvis significatius. 

Vam comptar amb la seva ponència Vincles de qualitat per a la darrera Trobada de Voluntariat de la Fundació, una sessió molt enriquidora que ens va permetre identificar les cinc claus per a determinar quan un vincle és de qualitat des del pensament teòric, però, sobretot, des de l’experiència en el sector social i del voluntariat. 

A continuació, compartim una entrevista que recull les idees clau de la seva ponència i les connecta amb la pràctica quotidiana del voluntariat i l’acció social des d’una mirada centrada en la importància dels vincles com a font de dignitat, esperança i transformació.

A la conferència que vas fer a la Fundació de l’Esperança vas parlar sobre vincles de qualitat i en vas destacar cinc característiques. Podries explicar quines són?

Vaig mirar de destacar que el més essencial no és la quantitat de vincles que tenim, sinó la qualitat de les relacions que establim amb els altres. Hi ha una obsessió pel nombre de seguidors, però el més bàsic és tenir i mantenir vincles de qualitat. Un vincle de qualitat humana té, al meu entendre, cinc característiques: mútua benvolença, equitat en el tracte, confiança per ambdues parts, respecte a la llibertat de cada persona i, finalment, respecte a la seva dimensió íntima. El més bàsic en la vida no és a on es va, sinó amb qui es va. Hi ha vincles que fan bella la vida, que la fan agradable i amable, mentre que n’hi ha d’altres que són nocius, corrosius i desfan les persones física i espiritualment. 

La noció de simetria implica necessàriament que el vincle sigui recíproc?

La simetria és el reconeixement de la idèntica dignitat. Una relació de poder, de domini o d’explotació ja sigui explícita o implícita no pot tenir qualitat humana. L’equitat és reconèixer que som iguals pel que fa als drets. Som diferents en relació a les nostres característiques, però tenim la mateixa dignitat. Això és central per evitar formes d’exclusió, de classisme o d’humiliació. La simetria, però no vol dir reciprocitat. Hom pot reconèixer els drets a l’altre, però pot ser que l’altre no et reconegui els teus drets. La reciprocitat es produeix quan hi ha una mútua correspondència entre el que dones i el que reps i això no sempre és així en la vida personal, ni professional. Sovint, donem molt més del que rebem i, de vegada, rebem molt més del que hem donat. 

Quin missatge enviaries a les persones que fan una tasca voluntària i als professionals que es dediquen a projectes d’acció social, respecte als vincles de qualitat?

Cal evitar el paternalisme, la mirada condescendent o de superioritat. Cal aprendre a contemplar les potències latents de l’altre, allò que és capaç de fer, de dir o de desenvolupar. L’educació de la mirada és clau. De vegades, només veiem les limitacions i mancances dels altres, però no les seves potències latents, les possibilitats inèdites que atresora el seu ésser. Hem d’aprendre de les persones que es troben en situació de vulnerabilitat, hem d’aprendre de la seva resiliència, tenacitat, fortalesa, esperança i solidaritat. 

En el teu assaig Anatomia de l’esperança parles de l’esperança com una disciplina, i en dius que no és ingenuïtat, sinó la força que ens empeny a persistir i transformar la realitat. Com s’aprèn o s’exercita aquesta disciplina?

L’esperança és un aprenentatge difícil. Tendim al desencís, a la mirada apocalíptica, a veure-ho tot negatiu. L’esperança rau en entreveure possibilitats. No sempre es poden fer realitat de cop. Cal constància, treball comunitari, sembrar molt i tolerància a l’espera i a la frustració. Qualsevol projecte humà, sigui social, acadèmic, familiar o empresarial, requereix de la virtut de l’esperança. Ens cal compartir-la i sostenir-nos mútuament quan tot s’esfondra i només veiem foscor. 

Tens algun missatge final per a qualsevol persona que pugui estar llegint aquestes línies?

El compromís individual pot semblar petit i insignificant en el món, però és determinant per transformar la realitat. Qui té esperança, creu que és possible millorar el món, oferir un marc de vida diferent per als nostres fills i nets. Cal paciència i constància. Uns sembren i altres recullen. Nosaltres hem recollit el que altres van sembrar. ¿Què sembrem nosaltres perquè altres puguin recollir?

Els Serveis Educatius comencen amb 176 infants, adolescents i joves inscrits d’entre 3 i 21 anys. L’acompanyament socioeducatiu es desenvolupa en diferents espais adaptats a cada etapa: l’Aula Oberta, adreçada als més petits, i l’Aula Jove, pensada per a estudiants de l’ESO i etapes postobligatòries. Aquest treball es fa també en xarxa amb entitats com l’Associació Formació i Desenvolupament (AFID), que ofereix reforç educatiu i acompanyament psicològic individualitzat.

L’Espai Jove obre tots els dimecres al matí per donar suport a joves que estan realitzant itineraris formatius o que estan començant l’experiència en el món laboral, ajudant-los amb els tràmits a realitzar o fent reforç per a l’estudi. S’emmarca en el servei d’Orientació Jove, centrat en l’orientació individualitzada i contínua a adolescents i joves d’entre 14 i 20 anys. Té l’objectiu d’acompanyar la construcció de trajectòries acadèmiques i professionals sòlides en l’etapa de transició a la vida adulta.

A Inserció Laboral s’iniciarà un nou itinerari formatiu de manteniment d’edificis en la modalitat de Formació Professional Ocupacional Dual, en col·laboració amb el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). La FPO, per a 15 alumnes, està plantejada de manera que combina aprenentatge teòric i pràctic, amb experiència laboral en empreses del sector que s’impliquen en el desenvolupament de l’itinerari. A més, preveiem que més de 70 persones passin pel Club de Feina i que 63 més puguin dur a terme entrevistes de treball a través de la xarxa amb què treballem. 

Pel que fa a l’Espai Familiar 0-3, l’any comença amb 77 famílies que participaran en activitats i tallers de suport a la criança durant la primera infància. A partir del març, i coincidint amb l’inici de la primavera, reprendrem les Sortides en família. Es tracta d’excursions d’un dia que permeten a les famílies de la Fundació sortir de la rutina, gaudint de temps de qualitat en un entorn natural. 

Paral·lelament, serveis com la Casa de Recés, que actualment acull a 43 dones, i a 12 més en pisos de suport, i l’Atenció Social, que acompanya 190 famílies dins el programa CaixaProinfància, continuen desenvolupant la seva tasca de manera estable al llarg del trimestre.

Un inici d’any que reafirma el nostre compromís amb l’acompanyament integral i continu a les famílies del barri, i amb la creació d’espais educatius i comunitaris que afavoreixin el desenvolupament personal i familiar.

El passat 24 d’octubre, El Món a RAC1, amb motiu del Dia Internacional per a l’Erradicació de la Pobresa, va dedicar el programa a la realitat social de Ciutat Vella i a la feina que fem des de la Fundació de l’Esperança, acompanyant persones i famílies en situació de vulnerabilitat.

En un context en què una de cada quatre persones a Catalunya viu en risc d’exclusió social, els testimonis compartits al programa i les paraules de l’equip van ajudar a explicar què hi ha darrere d’aquesta realitat i quina és la nostra manera de treballar: posar a la persona al centre, formant-hi un vincle segur i acompanyant-la en el foment de la seva autonomia i la cerca d’oportunitats.

L’acompanyament des d’una mirada integral

Durant l’entrevista amb la Cristina Segura, directora de la Fundació de l’Esperança, i el Marc Simón, subdirector general del Departament Social de la Fundació ”la Caixa”, es van destacar algunes dades que expliquen l’abast de la nostra acció durant el 2024: es va atendre 2.800 persones, es van realitzar prop de 500 insercions laborals i consolidar programes que abasten l’acompanyament des de la petita infància (0-3 anys). 

Més enllà de les dades, el focus està també en la creixent complexitat de la precarietat, que es veu reflectida en les biografies de les persones a qui atenem. L’origen, que dificulta l’accés a oportunitats, la falta de xarxa social i un mercat laboral amb feines que no permeten sortir del llindar de la pobresa són factors que intervenen en les seves realitats i que requereixen una mirada integral en l’acompanyament.

De la vulnerabilitat a l’autonomia

La segona part del programa va donar veu a la Nabila, la Roxana i la Marta, tres dones que han participat en diversos serveis de la Fundació. A través dels seus testimonis es va fer visible l’impacte que l’acompanyament té en trajectòries vitals diferents, però marcades per elements comuns.

Les seves històries mostren com, en moments de vulnerabilitat, la construcció d’un espai segur, un suport continuat i itineraris adequats per a cada trajectòria poden marcar un punt d’inflexió en el camí cap a l’autonomia.

Visibilitzar per transformar

El programa va permetre visibilitzar allò que sovint queda amagat: la vulnerabilitat pot afectar qualsevol persona, en qualsevol moment de la vida. 

“Tots ens podem trobar en situacions de dificultat, i no passa res per demanar ajuda.”
Marta

Des de la Fundació de l’Esperança agraïm a RAC1 l’oportunitat d’explicar aquesta realitat i, sobretot, d’escoltar les veus de les persones que donen sentit al que fem.

Enguany, la Fundació ha decidit apostar encara més per l’acció educativa, entesa com un motor de transformació i com un mecanisme d’equitat social. S’ha ampliat l’oferta educativa en la franja d’edat dels 0 als 20 anys per oferir un suport continuat als infants i joves i així assegurar un acompanyament de qualitat al llarg de les diverses etapes formatives. 

En aquest sentit, destaca com a assoliment la consolidació de l’Espai Familiar 0-3, una iniciativa de suport a la primera infància per a famílies en situació de vulnerabilitat. Una de les psicopedagogues del servei n’explica l’essència:

«Avui dia les maternitats són cada vegada més solitàries, però venir aquí fa que siguin una mica més solidàries.»

A més, ha continuat la tasca de l’entitat en els àmbits d’Atenció Social, Inserció Laboral i a la Casa de Recés, sempre vetllant per oferir una atenció integral i transformadora a les persones que s’acompanya.

Consulta la Memòria del 2024 aquí

En l’any del seu desè aniversari, la Fundació ha acompanyat més de 2.000 persones en risc d’exclusió social amb la voluntat d’enfortir les seves capacitats i competències i ajudar-les a avançar amb més autonomia. També ha quedat consolidada una manera de treballar que s’ha anat confeccionant durant els 10 anys de vida de la Fundació. Un model centrat en les persones i el treball en xarxa amb agents del territori en són els pilars. 

Hi ha hagut novetats en diversos dels àmbits d’actuació: s’ha ampliat la franja d’edat de 3 a 6 anys en l’atenció socioeducativa, s’ha consolidat el projecte adreçat a joves que volen cursar estudis postobligatoris i s’han incorporat nous pisos amb suport educatiu per afavorir l’emancipació de les joves de la Casa de Recés. 

En total, s’ha atès 2.177 persones des dels diferents serveis de la Fundació. S’ha ofert una atenció integral a 546 famílies a través de projectes com En família i l’Espai Familiar 0-3. Des dels Serveis Educatius s’ha acompanyat a 245 infants, adolescents i joves en els seus processos d’aprenentatge. El servei d’Inserció Laboral ha assolit amb èxit més de 500 insercions laborals, 61 de les quals s’han realitzat des del programa Incorpora Jove. A més, s’ha donat suport a la creació de més de 100 empreses d’autoocupació. A la Casa de Recés, un centre residencial amb atenció socioeducativa, s’ha acollit a 74 dones, i 15 joves han pogut emancipar-se en els pisos amb suport educatiu. 

Amb tot, es vol agrair a l’equip de la Fundació de l’Esperança, a les persones voluntàries i a les entitats, administracions i empreses que ajuden a fer possible l’acció social a la ciutat any rere any.

Dones com l’Alvard que va arribar a Barcelona amb 20 anys i es va enfrontar a la dificultat de pagar-se els estudis, de formar-se per entrar al mercat laboral i al repte de ser mare. Famílies, com la d’en Donis i la Carolina, que van migrar des de Veneçuela amb els diners justos pels bitllets i dos fills a càrrec. I voluntaris, com l’Antonio, que fent costat als joves en els seus estudis va veure com li canviava la vida.

Aquest llibre recull 10 històries en les quals la paraula esperança s’erigeix en element fonamental.

El llibre és un homenatge a tots ells i a totes elles, i als professionals que treballen dia rere dia per proporcionar-los les eines per continuar endavant. Tal com es llegeix al pròleg, “les seves històries també són la nostra història”. 

A les 17h de la tarda van començar els diferents tallers de maquillatge de cara, creació de xapes i de tatuatges de henna que va comptar amb la participació d’un grup de mares vinculades a la Fundació de l’Esperança. Els joves que venen a la Fundació també van col·laborar en la festa servint xocolata desfeta i coca per tothom.

L’animació musical va anar a càrrec de Tagerband, que va fer ballar als més petits amb la complicitat de tot l’equip de la fundació. Educadores, treballadores socials i resta del personal van gaudir també animant a nens, joves i mares a participar del ball. També els infants d’altres entitats de la XIG com Gabella i Pati Llimona van sumar-se a la diversió.

La festa va finalitzar amb l’arribada de LaBandSambant, un grup de batucada que va irrompre a la plaça amb els seus ritmes afro-brasilers per fer vibrar a tots als assistents a la festa.