Durant l’any, la Fundació ha atès 2.656 persones i 579 famílies, reforçant un model d’intervenció integral que combina atenció social, educació, inserció laboral i suport a joves i dones en processos d’emancipació. Un model que es basa en la proximitat, la confiança i el treball en xarxa amb el territori.

En l’àmbit educatiu, s’ha consolidat l’acompanyament des de la primera infància fins a l’etapa juvenil, amb especial atenció a les transicions educatives i a la construcció de trajectòries vitals satisfactòries. En aquest sentit, destaca la consolidació de l’atenció a la primera infància (de 0 a 3 anys) i a la infància a partir de 3 anys. Alhora, hem reforçat l’acompanyament als joves mitjançant un espai d’orientació per ajudar-los a prendre decisions amb més informació i seguretat en l’etapa postobligatòria.

Pel que fa a la inserció laboral, la Fundació ha continuat impulsant itineraris personalitzats que combinen formació i accés al mercat de treball, assolint 469 insercions laborals i consolidant la feina com una peça clau per a la inclusió social. Aquest any també s’ha fet un pas endavant amb l’impuls de noves iniciatives formatives – com la FPO Dual – vinculades a sectors amb alta demanda.

Un altre dels focus rellevants ha estat el reforç de l’acompanyament a les dones joves de la Casa de Recés, amb una aposta pels pisos amb suport com a eina per promoure l’autonomia, la dimensió comunitària i els vincles de suport mutu.

Aquesta feina no seria possible sense la implicació de les 95 persones voluntàries que han participat en els diversos projectes i que han mantingut un vincle sòlid amb les persones a qui han acompanyat. Igualment, volem fer extensiu l’agraïment als professionals, la xarxa d’entitats col·laboradores, els organismes públics i les empreses que ho fan possible dia a dia.

En un context marcat per la complexitat social i l’augment de les desigualtats, avancem amb optimisme i determinació per continuar consolidant projectes, innovant en les maneres d’acompanyar i generant espais d’oportunitats per a les persones en situació de vulnerabilitat. Encarem l’any amb una convicció profunda: la força col·lectiva pot continuar impulsant canvis significatius. 

Amb els més petits, hem anat al Museu de la Xocolata per celebrar la mona de Pasqua. Estaven expectants des del primer moment, amb moltes ganes de veure com podrien decorar el seu ou de Pasqua. Molts no podien ni esperar a tastar-lo, i ens ha sorprès la seva creativitat: cares, papallones, unicorns… cadascú ha trobat la seva manera d’expressar-se.

El grup de Primària ha viscut una jornada intensa d’excursió al Bosc Elàstic, a la Selva de l’Aventura. Hi van arribar amb molta energia i ganes d’explorar el circuit i els diferents jocs amb autonomia, i en van sortir havent saltat, jugat i gaudit lliurement a la natura. Una de les educadores que els va acompanyar, destaca el següent: “M’ha sorprès molt el companyerisme que entre infants de diferents edats; alguns sentien por davant d’alguns circuits, i junts han aconseguit superar-los!”

Amb els joves, hem fet un recorregut pel port de Barcelona en vaixell, acompanyats d’una guia turística que explicava els punts clau de l’espai. Han participat molt, fent preguntes i mostrant interès per tot el que anaven descobrint: fets històrics, maquinària, creuers o les diferents feines que s’hi desenvolupen. L’educadora que els va acompanyar en destaca: “Ens ha sorprès la seva implicació: bona assistència, puntualitat i una convivència molt positiva entre joves d’edats diferents”.

Més enllà de les activitats, el que es construeix aquests dies és un espai de relació, de confiança i de creixement. El Casal és un lloc on experimentar, aprendre i compartir.

Es duu a terme des del servei d’Atenció Social, que compta amb un equip de treballadores socials que acullen i acompanyen les famílies que arriben a l’entitat.

I, de fet, poden arribar per vies molt diverses: derivades per professionals d’altres serveis, recomanades per persones del seu entorn o per pròpia iniciativa, sigui per primera vegada o perquè hi ha hagut una bona experiència prèvia. Cadascuna d’aquestes situacions condiciona la manera com les professionals i les mateixes persones interessades afronten aquesta primera trobada.

D’una banda, les qui arriben derivades saben que s’ha donat informació prèvia sobre elles i això pot aportar legitimitat però també pot condicionar i transmetre una sensació d’obligació: un altre professional ha pensat que els serveis de la Fundació són adients per a la meva família. De l’altra, l’accés per pròpia iniciativa, tot i mostrar motivació, pot anar acompanyat de recels, por i fins i tot d’expectatives que potser no són ajustades. En el cas de la recomanació o d’una experiència prèvia, hi conviu el desig de trobar, per a un mateix, aquella resposta o solució que anteriorment va resultar gratificant i útil per a l’altre.

En aquest context, l’entrevista d’acollida que realitza el servei d’Atenció Social es converteix en una eina clau que té com a primer objectiu crear un clima segur on la família se senti escoltada i tractada amb dignitat. La mirada atenta, respectuosa i lliure de judicis és el que les professionals volen transmetre des del primer moment, i aquesta actitud serà determinant, tant si hi ha continuïtat com si cal orientar cap a un altre servei o recurs.

Es parteix d’allò que ha portat la família a la Fundació i es dibuixa una imatge global de la seva situació: els membres que conviuen, l’economia, la feina, la salut, l’habitatge, les xarxes de suport, les necessitats educatives dels infants, etc. D’aquesta manera s’obté una primera imatge integral que s’anirà completant en posteriors trobades i que, d’entrada, facilita la comprensió i valoració per a poder enfocar un pla de treball.

La claredat i la transparència de la informació que es dona sobre la Fundació hi juguen també un paper essencial: s’explica què fa l’entitat, què pot oferir, quins són els seus límits i quins passos se seguiran. Tot això ajuda sovint a reduir angoixes i a generar compromís.

Més enllà de la informació compartida, l’entrevista té un valor simbòlic molt rellevant. Per a moltes famílies, l’escolta sense judici, amb interès genuí per la seva història i situació, és una oportunitat per expressar el malestar i un espai on recuperar, encara que sigui mínimament, la sensació d’esperança.

Així, l’entrevista d’acollida és la porta d’entrada a un procés d’acompanyament que ens ha de permetre transformar trajectòries vitals i generar camins que aportin seguretat i autonomia.

Aquesta formació combina l’aprenentatge teòric amb l’experiència laboral real, i això permet que les persones participants es formin mentre treballen.

La resposta a una necessitat

A la Fundació, entenem la formació com una eina per a la inserció sociolaboral de les persones i, sobretot, com a motor de canvi. No obstant això, moltes de les persones que acompanyem es troben en situacions de vulnerabilitat que els exigeixen obtenir ingressos de manera urgent per cobrir necessitats bàsiques.

Les formacions professionalitzadores de llarga durada – de 400 o 500 hores – sovint es fan difícils de sostenir, perquè impliquen una renúncia als ingressos o la seva disminució en un període de temps considerable.

La modalitat FPO Dual dona resposta a aquesta realitat: permet accedir a una qualificació oficial mentre es percep un salari, compatibilitzant la continuïtat del procés formatiu amb l’obtenció d’ingressos gràcies als contractes formatius. Així, els participants també obtenen experiència laboral real en empreses del sector, que poden incorporar-los com a personal fix en finalitzar la formació.

Una iniciativa nascuda de la col·laboració

Aquesta FPO Dual és possible gràcies a la convocatòria de subvencions FPO Dual 2025 del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC), que se’ns va concedir per a aquesta iniciativa a finals de l’any passat.

El projecte es va iniciar el 9 de març en col·laboració amb el centre de formació acreditat Xaloc, i compta amb:

• 15 alumnes participants
• 11 empreses col·laboradores
• un any de durada (del març de 2026 al març de 2027)

Superant barreres en el sector del manteniment

Les empreses han estat sempre un agent clau en els processos d’inserció laboral que impulsem des de la Fundació. Tenim una xarxa consolidada d’empreses col·laboradores amb les quals treballem des de fa més de deu anys, recolzant-nos mútuament. En el sector del manteniment, però, sovint ens trobàvem amb dificultats per facilitar l’accés a posicions que requereixen una formació tècnica específica.

La FPO Dual permet a les empreses comptar amb persones amb coneixements tècnics, formar-les segons els seus protocols i especificacions i disposar d’un contracte subvencionat durant l’any de formació.

D’aquesta manera, se supera la barrera existent i es faciliten les trajectòries professionals dins del sector. 

En aquesta primera edició, hi participen H10 Marina Barcelona, H10 Urquinaona, H10 Casanova, Hotel Catalonia La Maquinista, Hotel Catalonia Sagrada Familia, Hotel Catalonia Diagonal Centro, Hotel Catalonia Magdalenes, Hotel Arts Barcelona, Hotel Four Points by Sheraton Barcelona Diagonal, AGEFRED, SERVEO i ISS FACILITY SERVICES.

La formació com a motor d’oportunitats

Amb aquesta primera FPO Dual en Manteniment d’Edificis, reafirmem el nostre compromís amb un model d’inserció col·laboratiu, tant amb les institucions públiques com amb el teixit empresarial local. 

Apostem per itineraris sostenibles i adaptats a la realitat de les persones que acompanyem, capaços de conciliar la necessitat d’ingressos immediats amb la qualificació professional. Formar mentre es treballa no és només una metodologia: és una oportunitat de futur.

La FPO Dual en Manteniment d’Edificis està finançada per:

Des dels Serveis Educatius, les professionals dels grups de Primària han preparat dues tardes d’activitats en què participen els petits, mitjans i grans. D’aquesta manera, es realitzen les dinàmiques de forma conjunta. 

La primera activitat és el “Dominó de les dones rellevants”, pensada per visibilitzar les dones que han estat referents en àmbits com la ciència, l’esport, l’art o la lluita pels drets humans; i reconèixer el seu paper en la societat. La segona, “Les dones importants de la meva vida”, permet a cada infant reflexionar sobre qui són les dones més importants per a ells i elles, i plasmar-ho en un dibuix que s’integra en un mural col·lectiu per evidenciar la importància de les dones en la vida dels infants. Finalment, cadascú escull una dona important de la seva vida i realitza una fitxa en què s’explica per què l’han triat i se’n representen les qualitats. En aquest cas, els més grans poden ajudar a la resta amb l’escriptura dels textos, fomentant la cooperació entre els diferents grups.

Pel seu compte, els grups de Secundària i dels Estudis Postobligatoris participen del TALLER CREATIU: SAMARRETES #8M que organitza el Centre Cívic Convent de Sant Agustí divendres a la tarda. La idea del taller és personalitzar samarretes amb consignes reivindicatives vinculades a la igualtat de gènere. 

El mateix divendres, les dones de l’Espai Familiar 0-3 participen en un taller sobre autocura impartit per voluntàries de la Fundació. L’objectiu és donar a conèixer petites coses que poden fer en el seu dia a dia per tenir cura d’elles mateixes, ja sigui en l’àmbit del benestar físic o emocional. Per exemple, al voltant de la respiració conscient, els estiraments o la consciència corporal.

La proposta va sorgir aprofitant les darreres nevades, amb la voluntat de compartir un dia plegades fora dels espais habituals. Uns dies abans de la sortida, ja es respirava emoció: la Casa era plena de converses sobre què portarien i què farien. De fet, la participació va ser rècord, fet que ja anticipava les ganes de viure aquesta experiència conjunta.

El grup va passar el dia llençant-se amb trineus per la muntanya, fent ninots de neu, jugant i descobrint l’entorn natural. Malgrat el fred, la valoració és molt positiva: va ser un dia de moltes emocions i d’alegria compartida.

“Em va emocionar veure com les noies buscaven a les educadores per riure juntes”

Francesca (educadora)

Una experiència que va més enllà de la neu

A la Casa de Recés treballem per oferir a les dones un itinerari individual cap a la plena autonomia, abordant les dimensions emocional, formativa-laboral i relacional. En aquest marc, activitats com la que ens ocupa tenen un valor que va més enllà del lleure.

Compartir temps en un entorn diferent facilita noves formes de relació, reforça la confiança mútua i genera records compartits que consoliden el sentiment de grup. Fora del context quotidià, les dones poden mostrar noves facetes, assumir petits reptes i guanyar seguretat en elles mateixes.

A més, en activitats com aquesta, les professionals de l’equip educatiu poden observar les dinàmiques que s’estableixen entre les dones i conèixer-les millor. Tal com explica l’Andrea, una de les educadores de l’espai: “Compartir un espai diferent amb les dones permet generar relacions més horitzontals i és una oportunitat per observar noves dinàmiques en un context més relaxat”. 

En la mateixa línia, la Gemma, educadora, destaca: “Propiciar espais de connexió i convivència fora de la Casa, gaudint de la natura, afavoreix la consolidació dels vincles en descobrir-nos les unes a les altres en un context lúdic i informal”.

Per això, les sortides que s’incorporen a la programació de la Casa de Recés no són només dies diferents, sinó espais de trobada significatius on es continua avançant, també des del lleure, en el camí cap a l’autonomia.