L’Orientació Jove és el servei d’orientació acadèmica i laboral per a joves que formen part dels Serveis Educatius i de la Casa de Recés, a més d’estar obert als joves del districte. Es tracta d’un servei al qual nois i noies poden acudir per tal de rebre acompanyament en la presa de decisions sobre el seu futur. 

Així, per un costat, acompanya les dones de Casa de Recés: des de triar estudis, fer preinscripcions o saber on adreçar-se per homologar un títol, fins a preparar un currículum i fer la recerca de feina.

Per l’altre, dona suport als joves dels Serveis Educatius amb la mateixa mirada, però adaptant-se a la diferència d’edat. En aquest grup, hi ha adolescents i joves d’entre 14 i 20 anys, i per això el focus és una mica diferent: assegurar que coneixen les opcions formatives de l’educació postobligatòria, explorar les seves vocacions i que vagin apropant-se a poc a poc al món laboral. 

Com funciona l’acompanyament?

La primera trobada serveix per explorar la situació de cada jove en l’àmbit acadèmic o laboral, conèixer els seus objectius i expectatives i, sobretot, entendre per què és allà.

«Intento no treballar mai des de l’obligació. M’agrada plantejar-ho com una proposta: «Ei, què us sembla si quedem un dia?»», explica l’Andrea, la responsable del programa. 

A partir d’aquí es marca un objectiu, que pot ser trobar feina o obtenir plaça en un grau mitjà, per exemple, i es parla sobre què cal fer per arribar-hi. La voluntat del servei és que aquest pla sigui cada cop més compartit i que els i les joves en siguin protagonistes.

La freqüència amb què continuen les trobades s’adapta a cada persona: la segona visita sol ser al cap de quinze dies, i després el ritme pot ser quinzenal o mensual. En la recerca de feina, la clau és donar eines i veure fins on se’n poden sortir sols i soles. Quan guanyen autonomia, el seguiment passa a ser més telefònic, però no s’acaba: l’acompanyament continua fins que es tanca el cercle. «Les primeres feines sempre són una caixa de sorpreses, i està bé que puguin tenir aquest suport», explica l’Andrea.

Què és l’èxit a Orientació Jove?

És la gran pregunta, i l’Andrea la respon posant el pes en el procés. Per a ella, l’èxit comença quan l’espai permet als joves conèixer totes les opcions que realment existeixen i decidir amb tota la informació, sense pressions. «No es tracta del que estudien, sinó que ells estiguin bé amb això.»

Titular-se i treballar del que s’ha estudiat és, és clar, motiu de celebració. Però hi ha un èxit més intangible: que, quan alguna cosa no ha anat bé, puguin tornar, explicar-ho sense por de ser jutjats i buscar una altra opció. Això, de vegades, costa de reconèixer o fins i tot pot fer vergonya, però a Orientació Jove treballen perquè sàpiguen que no passa res si s’equivoquen i emprenen la cerca de nou. Normalitzar que no tothom fa el mateix recorregut també forma part de l’acompanyament. 

«Que sàpiguen que continuarem sent la mà amiga que els recolza. Això també és èxit.» Andrea

De fet, la seva filosofia fa que no es quedin només en la cerca de feina o d’estudis, sinó que també acompanyen sabent que cada jove està fent les primeres passes cap a l’adultesa.  I mentre ho fan, els ensenyen lliçons importants: encertar a la primera no sempre és possible, i canviar de rumb no és un fracàs.

La Raquel va conèixer la Fundació de l’Esperança un dia que hi passava per davant, i va decidir-se a entrar. «Vaig demanar si podia fer una entrevista perquè m’expliquessin quines opcions de voluntariat hi havia, i per saber si necessitaven a gent i si el meu perfil podria encaixar», explica. Ara, ja fa tres anys que dedica una tarda a la setmana al reforç educatiu amb adolescents.

El curs passat, l’Aina, la seva filla, va decidir seguir-li els passos i incorporar-se com a voluntària en un dels grups de primària. Entre riures, reconeix que va ser la seva mare qui la va “arrossegar” a provar-ho. Després d’un curs, però, ja no necessita que ningú la convenci: «És el millor dia de la setmana. Vinc molt contenta, i també marxo supercontenta», diu. És estudiant universitària i dedica la tarda que té lliure al voluntariat. 

Mare i filla comparteixen ara una experiència que viuen des de moments vitals diferents, i amb una mateixa il·lusió molt palpable quan en parlen. 

Més enllà dels deures: autoestima i autonomia

Cada tarda, treballen al costat d’una educadora de referència, que acompanya els infants i adolescents durant tota la setmana, i que els fa sentir segures en la feina que fan. El reforç educatiu ocupa una part important de la sessió, però també hi ha espai per conversar, jugar, fer esport o treballar la participació com a grup. 

Amb el temps, la Raquel ha entès que la seva aportació va molt més enllà d’ajudar amb un exercici o preparar un examen. Insisteix en el reforç positiu. Valorar uns bons apunts o fer notar una millora pot semblar un gest petit, però ella ha comprovat l’efecte que pot tenir en el desenvolupament dels adolescents i en la seva autoestima. Recorda una noia convençuda que les matemàtiques no se li donaven bé. Després d’ajudar-la i animar-la durant unes setmanes, va començar a veure una millora en els resultats: «Va passar a aprovar-ho tot i a dir: ‘Uau, què bona que soc en mates!’».

«A vegades ens fixem més ràpidament en les coses negatives que en les positives, i es tracta d’educar l’ull i l’oïda a les coses positives, i també de transmetre-les», resumeix. 

La manera d’entrendre el reforç educatiu de l’Aina també ha anat evolucionant. «Al principi, per exemple, em frustrava no tenir temps per fer tots els deures amb ells», comença. Ara posa el focus en donar-los eines perquè puguin anant sent cada cop més autònoms:  «L’important és donar-los una eina per estudiar: no tant ensenyar-los la lliçó com ensenyar-los a fer un esquema. Saber-lo fer els servirà en altres ocasions».

Dues maneres d’acompanyar

La diferència entre l’etapa vital en què es troben la Raquel i l’Aina fa que cadascuna estableixi la relació amb infants i adolescents des de llocs diferents. 

L’Aina és d’una generació propera a la dels alumnes i això li obre una porta: «Es crea un vincle molt especial, soc una més de la classe. Certes coses que els passen i que no expliquen gaire, a mi sí que me les expliquen, perquè tenen més confiança per la proximitat d’edat».

La Raquel aporta una experiència de vida més àmplia. Els ajuda amb els deures, però també està oberta a tractar qüestions que excedeixen allò acadèmic i que formen part del desenvolupament personal dels adolescents. «Quan et pregunten sobre un tema que no és d’estudis crec que donar-los una visió o fer-los reflexionar és tan important com el reforç educatiu, o més».

Sortir de la pròpia bombolla

El voluntariat també ha modificat la mirada de totes dues. Per a l’Aina, ha estat una manera de conèixer més de prop realitats que conviuen a Barcelona però que fins ara quedaven fora del seu dia a dia. «Em fa ser més conscient de les dificultats que poden tenir uns nens que viuen a la mateixa ciutat que jo, a prop meu, i entendre que no tothom té les mateixes circumstàncies de vida».

La Raquel parla de prejudicis, i de com se li han anat caient amb el temps. «Crec que hi pot haver prejudicis: «vas a un col·lectiu d’alta complexitat», «vas amb nens del Raval o del Gòtic»…». El comportament dels grups, la companyonia que hi ha entre ells i la manera com es relacionen amb altres infants en activitats fora de l’espai de reforç han anat desmuntant les idees preconcebudes que són comuns en la societat. 

També s’han enriquit de les relacions intergeneracionals i interculturals que han establert amb els infants i adolescents. «Com que hi ha tantes cultures, vas aprenent: la música, una manera de cuinar…», diu l’Aina. La seva mare ho confirma: més d’una vegada ha arribat a casa preguntant per un grup de música que li acabaven de descobrir.

El voluntariat també transforma a qui acompanya

Fer voluntariat en un mateix projecte també els ha permès conèixer-se des d’un lloc diferent.

La Raquel coneixia el caràcter cuidador de la seva filla en l’àmbit familiar, però veure-la relacionar-se amb els infants li ha permès descobrir aquesta mateixa faceta fora del seu entorn habitual. «Ara l’he vista en un altre ambient i em fa sentir molt orgullosa».

L’Aina, per la seva banda, diu que ha confirmat la generositat i la facilitat de la seva mare per connectar amb les persones. Ara entén millor per què, després de gairebé tres anys, continua reservant una tarda de la setmana per venir a la Fundació.

Aquesta és també una de les idees que totes dues comparteixen: el voluntariat no només aporta a les persones que reben l’acompanyament.

L’Aina recorda una setmana que no va poder anar-hi perquè tenia un examen a la universitat. «La setmana següent vaig entrar i tothom em va venir a abraçar. I dius: alguna cosa he hagut de fer bé perquè em rebin així». També recorda el moment en què tornen d’un examen dient que han aprovat: «És el millor que et poden dir».

La Raquel, explica: «Per a mi el més important és veure’ls amb cara de satisfacció: «ho he aconseguit», «jo valc». Que realment hi hagi autoestima, autoreconeixement del que són capaços de fer. Se’ls nota».

Potser per això, totes dues coincideixen en recomanar el voluntariat al seu entorn, i a tothom qui s’ho hagi plantejat alguna vegada. «El que falta no són ganes: falta fer el primer pas. Atrevir-se a fer la trucada, a entrar per la porta. No se’n penediran». 

Com en anys precedents formem perfils administratius polivalents en comptabilitat, fiscalitat i relacions laborals, i els acompanyem fins a la incorporació a l’empresa. Les empreses que hi col·laboren acullen alumnat en pràctiques, amb seguiment durant tot el procés. Quan arriba el moment de decidir si incorporen els alumnes no ho fan a partir d’un currículum, sinó després d’uns mesos de coneixença i feina conjunta. 

Amb quin perfil surt l’alumnat?

La formació està dissenyada per a la polivalència del sector administratiu, i per això contempla l’adquisició de coneixements i experiència en tasques administratives en l’àmbit comptable, laboral i fiscal. 

L’itinerari s’estructura en dos blocs. En el primer es treballen les competències tècniques  -comptabilitat, fiscalitat i, des de fa dues edicions, també laborals: nòmines i contractació-, amb sessions impartides per professionals del sector.

En el segon, l’alumnat treballa amb programari real. Gràcies a un conveni amb Wolters Kluwer que ens permet disposar de llicències, fan 40 hores de treball amb els programes punters del sector, i la seva compleció es reconeix amb una acreditació oficial emesa per la mateixa empresa. 

Un cop finalitzades les classes, l’alumnat completa l’itinerari mitjançant un període de pràctiques en les empreses col·laboradores. 

Per què neix aquesta formació?

Aquesta formació va sorgir d’una necessitat detectada a peu d’entrevista. Fa uns anys vam començar a atendre persones que arribaven amb títols universitaris i experiència laboral en els sectors de l’administració i la comptabilitat al seu país d’origen, però que, per la urgència de la seva situació, acabaven treballant en sectors molt allunyats del seu. 

El curs es va crear per actualitzar els coneixements d’aquestes persones a la realitat del pla general comptable espanyol. Així, en molts casos no es parteix de zero, sinó d’una base professional sòlida que només necessita actualitzar-se. Amb el temps s’hi han incorporat també perfils amb estudis però sense experiència prèvia al sector.

Quan s’incorpora un alumne de l’itinerari en qüestió, no és només algú format: és algú que està recuperant el seu ofici i que ho viu com una oportunitat.

Com funciona la col·laboració?

La participació de les empreses es pot donar en diversos moments clau de l’itinerari formatiu. Des d’un inici, poden participar en la creació del currículum del curs, aportant una visió essencial per capacitar l’alumnat segons la realitat del sector. En la mateixa línia, els seus professionals poden impartir alguna de les sessions, fet que té molt de valor per als participants: poden aprendre de primera mà el que cal per entrar al sector. Més endavant, l’empresa pot incorporar talent a la plantilla: primer, acollint l’alumnat durant les pràctiques i, si així es decideix, estenent el contracte.

Acompanyament abans, durant i després

La nostra tasca és acompanyar les persones en totes les etapes del procés d’inserció laboral, des del moment de l’acollida, durant la formació i les pràctiques, i fins i tot un cop ja tenen un contracte laboral. És a dir, quan s’incorporen a l’empresa el seguiment encara continua, garantint una millor incorporació per a les dues parts. 

Vols col·laborar-hi?

Si la teva empresa vol acollir alumnat en pràctiques, captar talent en l’àmbit administratiu, comptable i laboral o col·laborar amb el programa, pots escriure a inserciolaboral@fundaciodelesperanca.org

L’Ariadna és estudiant d’Arquitectura, tot just ha finalitzat el segon curs, i com a part del currículum del grau, aquest estiu havia de complir un requisit: fer 40 hores de voluntariat.

Tenia clar què buscava. «Volia fer coses amb nens, no volia posar-me en un museu», recorda. La seva mare li va parlar de la Fundació de l’Esperança, i d’un correu i una trucada amb el coordinador de voluntariat, en va sortir el seu lloc al torn del casal d’estiu, amb el grup de secundària.

Els primers dies van ser d’adaptació. Mai havia treballat amb un grup d’adolescents ni en un context socioeducatiu, i aquesta experiència era tot un repte, però les educadores la van acollir de seguida. Després d’un primer dia de coneixença, van arribar jornades plenes d’activitats: pàdel surf, piscina, platja, el Museu Olímpic… Arribava a casa cansada, però molt contenta, explica. El seu rol era el de donar suport a les educadores en allò que calgués, des de preparar una activitat fins a ajudar a preparar l’espai per als àpats. 

Quan ja tenia el ritme agafat, va arribar un dels moments que la va marcar. Cap al quart dia, va establir un vincle especial amb alguns dels participants de qui havia estat més pendent. Sobretot, amb una noia. «Em va començar a dir que no marxés mai, que em quedés», recorda. «Em va dir que havia estat molt bona voluntària, que em trobaria a faltar i que esperava que ens tornéssim a veure.» No va ser l’única, altres nois li van dir el mateix. «Allò em va fer pensar a continuar durant el curs.»

Aquest va ser el punt d’inflexió en què allò que havia començat com una obligació s’havia convertit en una cosa que volia continuar. «Ara dono gràcies que la universitat m’hagi obligat a comprometre’m, perquè m’ha agradat i vull continuar», admet. I el canvi va ser ràpid: «A partir del segon o tercer dia ja…», recorda. «Venia, m’ho passava bé i sortia contenta; no em suposava cap esforç.»

Fins i tot, va trobar un pont inesperat amb els seus estudis. «També m’agrada que ho vaig poder portar cap a l’arquitectura. Faig edificis i faig habitatges per a persones. Veure diferents realitats pot portar a saber que, quan dissenyes per algú – sigui gent gran, o jove – has de saber per a quin tipus de persona ho estàs fent.» I d’aquí passa a una idea que repeteix sovint, la de trencar prejudicis. «Molta gent en té, sobretot amb aquesta zona, perquè la consideren perillosa. Jo els diria que és molt maca.» Veïna de l’Eixample, admet que abans no s’acostava fins aquí: «M’ha ajudat a conèixer altres “Barcelones”.»

De l’experiència se’n queda també amb una mirada nova sobre el lleure educatiu: va descobrir que darrere de cada activitat hi ha un valor que es treballa encara que els infants no en siguin del tot conscients. «En aquell moment no penses que, si estàs fent un joc de relleus, estàs treballant la cooperació. Però, vist des de dins, inconscientment ho acabes aplicant tot», reflexiona.

Ara la seva intenció és tornar a la Fundació durant el curs per ajudar amb el reforç educatiu. Sap que la carrera li demana moltes hores, però ho té clar: «Per un dia a la setmana ho puc combinar tot.» I a qui s’ho estigui pensant, li ho recomana sense dubtar: «Si t’agraden els nens, és una experiència molt gratificant. I, a més, t’ho passes superbé.»

«M’he sentit molt còmoda. M’agrada tant que continuaré amb el que pugui.»

Durant el mes de juliol, 36 famílies amb nadons i infants de 0 a 3 anys es troben cada setmana a la Fundació de l’Esperança per compartir activitats d’oci i descobrir els refugis climàtics de la ciutat.

Per què un casalet?

Quan arriba l’estiu, bona part dels espais habituals de trobada tanquen les portes i les famílies amb nadons i infants es queden sense punts de referència justament quan més els necessiten. El Casalet 0-3 neix per donar continuïtat a aquestes necessitats de trobada, de vincle i d’estimulació de les criatures durant els mesos de calor.

A aquest propòsit s’hi suma la voluntat d’oferir un espai climatitzat per pal·liar els efectes d’unes temperatures que augmenten any rere any.

El juliol, matí a matí

El Casalet es fa durant el mes de juliol, en horari de matí, i s’estructura en tres grups:

• Dos grups de famílies amb nadons de 0 a 1 any
• Un grup de famílies amb infants d’1 a 3 anys

Cada grup ve dos dies a la setmana. Un dia fem activitat a la Fundació i l’altre sortim a conèixer un refugi climàtic de la ciutat, perquè les famílies el puguin fer servir durant tot l’estiu.

Després, habilitem un espai de refugi climàtic a la Fundació on les famílies que ho vulguin poden quedar-se per descansar, jugar amb els seus fills i filles o continuar compartint temps amb altres famílies.

Jugar, experimentar, descobrir

Les activitats estan pensades per oferir una experiència multisensorial, en què nadons i infants experimenten amb els elements propis de l’estiu i disposen d’un espai de joc ric on desplegar i desenvolupar les seves habilitats motrius, cognitives, relacionals, emocionals i comunicatives.

Fins ara, hem muntat una platgeta a l’Espai Familiar 0-3, en què han pogut experimentar amb aigua, sorra i altres elements naturals, hem creat ampolles sensorials simulant el fons marí i hem fet pintura casolana amb farina, aigua i colorant alimentari. 

Les sortides, a més de la seva funció climàtica, també volen garantir el dret d’accés a la cultura i el dret al joc durant el període d’estiu. Entre altres llocs, hem visitat:

• L’associació intercultural Diàlegs de Dona, un recurs del barri en què es promouen les oportunitats de formació i pràctica d’idiomes. 
• L’Espai Lúdic Ambiental de la Ciutadella, on hem gaudit d’un espai de joc fantàstic amb jocs d’aigua, elements naturals i diferents propostes psicomotrius.
• El CaixaForum, amb l’activitat Loop. Habitar el ritme del joc, una proposta de joc sensorial lliure inspirada en el circ, el moviment i el descobriment. 
• El CosmoCaixa, per conèixer el Bosc Inundat i participar en El bosc dels peixos, un joc sensorial inspirat en la vida marina.

La valoració que fan les famílies és molt positiva. En un moment de l’any en què moltes activitats s’aturen, el Casalet 0-3 manté viu un espai de trobada. Un lloc on els infants continuen descobrint el món a través del joc i les famílies poden compartir la criança, crear vincles i afrontar l’estiu amb més suport.

Amb l’arribada de les vacances escolars, hem posat en marxa una nova edició del casal d’estiu amb un total de 260 places repartides entre els diferents torns. Durant els mesos de juliol i agost, infants, adolescents i joves participen en una proposta de lleure educatiu que combina activitats a la ciutat, excursions i colònies amb l’objectiu de continuar oferint experiències enriquidores durant aquest tram de l’any. 

Les seves famílies veuen el casal com l’oportunitat perquè gaudeixin d’un estiu actiu, descobrint nous espais de l’entorn i noves activitats, i perquè continuïn vinculats a un entorn educatiu de confiança també durant les vacances.

L’acompanyament continua durant l’estiu 

La majoria dels participants del casal estan vinculats als Serveis Educatius de la Fundació durant el curs escolar. Les places s’assignen prioritzant les situacions de més vulnerabilitat i tenint en compte el seguiment que s’ha fet al llarg de l’any, amb l’objectiu d’arribar a les famílies que més es poden beneficiar d’aquest recurs. Alhora, es reserven algunes places per atendre derivacions urgents de serveis socials i centres educatius de l’entorn més pròxim.

Aquest acompanyament continuat fa que el casal sigui una prolongació de la tasca que es desenvolupa durant el curs. Mentre les activitats s’adapten al context d’estiu i es plantegen de manera més lúdica, el vincle amb els infants i les seves famílies es manté, així com l’enfocament educatiu. 

En aquest context, quan molts dels recursos socioeducatius redueixen l’activitat o tanquen durant unes setmanes, el casal garanteix la continuïtat de l’acompanyament educatiu. Per a moltes famílies, això suposa mantenir un espai de referència, de relació i d’aprenentatge en una època en què bona part dels serveis deixen d’estar disponibles.

Viure noves experiències i reforçar les que agraden

La programació s’ha dissenyat perquè cada grup pugui descobrir nous espais i viure experiències diferents de les habituals. Al llarg de l’estiu visitaran piscines, platges, museus, equipaments de la ciutat i altres recursos d’oci i cultura, a més de marxar d’excursió setmanalment. Això els ofereix la possibilitat d’eixamplar els seus horitzons, ja sigui descobrint llocs d’arreu del territori, provant activitats noves o despertant interessos que els poden acompanyar més enllà de l’estiu. 

Moltes de les activitats preparades responen també a les propostes que els mateixos infants i joves van compartir en les valoracions del casal anterior. Aquest any, per exemple, s’han reforçat les activitats d’aigua i s’han incorporat noves sortides, com la visita a la Fundació per la Conservació i Recuperació d’Animals Marins (CRAM).

També s’amplia la proposta per als joves de postobligatòria, que aquest estiu comptaran amb unes colònies al final del casal. Així, es consolida aquesta activitat dins la programació del grup, després de l’èxit de les colònies d’hivern. 

Un estiu adaptat a les altes temperatures

La programació també incorpora mesures per adaptar-se als episodis de calor cada vegada més freqüents. Quan es dissenya el pla d’activitats, es prioritza la sortida a espais que funcionen com a refugi climàtic, així com a piscines i platges per tal d’assegurar que el casal es pot desenvolupar de manera segura i confortable per tothom. 

Alhora, l’equip educatiu vetlla perquè totes les activitats a l’exterior es desenvolupin amb les mesures de prevenció necessàries, promovent una bona hidratació, l’ús de gorra i crema solar i buscant sempre espais d’ombra durant les hores de més calor.

Trobar opcions de lleure educatiu per a joves no és una tasca senzilla. A mesura que els adolescents creixen, l’oferta d’oci durant les vacances disminueix i trobar una fórmula per proposar-los activitats que els semblin atractives es converteix en un repte.

Des dels Serveis Educatius, hem trobat una proposta que ha superat totes dues barreres: les colònies, que han esdevingut l’activitat estrella de la programació del grup de joves.

Una aposta pel lleure en l’etapa postobligatòria

Durant el curs acadèmic, l’aula de reforç educatiu acull joves d’entre 16 i 21 anys que cursen estudis postobligatoris. A més del suport educatiu que reben, se’ls ofereix la possibilitat de participar en activitats i espais del barri, amb l’objectiu d’arrelar, conèixer l’entorn i descobrir oportunitats prop de casa.

Així, es treballa per aprofitar els recursos del barri, però propostes com les colònies són necessàries per ampliar el seu món i el coneixement sobre el territori, i obrir portes a noves experiències. També els permeten gaudir de la natura, estar en espais verds que sovint manquen als seus barris. 

L’aposta pel lleure educatiu en aquesta etapa busca precisament això, proporcionar-los un espai segur i guiat des del qual poder explorar en una etapa que concentra moltes decisions de futur. I fer-ho, a més, en un grup cohesionat que pot esdevenir una xarxa de suport. 

Darrere de l’èxit de les colònies

Uns dies de colònies, per pocs que siguin, signifiquen molt pels joves. Sortir del seu entorn habitual i la seva quotidianitat – sovint marcada per l’estrès dels estudis, entre d’altres – els allibera físicament i mentalment. Els permet experimentar noves vivències des del gaudi, lluny del soroll de tot el que els envolta a casa. 

Tal com explica la Mariam, educadora dels grups joves, és un respir per a ells. “Baixen el ritme i els fa estar més tranquils, més oberts i receptius a experimentar, i a conèixer persones noves”. 

Una proposta molt ben valorada

Les darreres convocatòries han estat tot un èxit. Tant, que hi ha hagut més demanda que oferta. Des de l’equip de professionals, s’ha aconseguit consolidar una proposta de lleure educatiu adaptada a la franja d’edat dels 16 als 21 anys, i atractiva per als joves. 

La seva valoració és positiva, i demanen més: més dies de colònies, i més activitats noves. De moment, ho han aconseguit: aquest estiu s’han organitzat colònies pels joves del 3 al 7 d’agost. Això acontenta també a les famílies, que veuen com s’omple el buit que hi havia per als seus fills i filles en les èpoques de vacances.

Aquest any hem dissenyat i posat en marxa una nova formació en línia en Política de Protecció a la Infància (PPI), adreçada a professionals, voluntariat, estudiants en pràctiques i personal extern. El nou format ens permet garantir que totes les persones vinculades a la Fundació completen la formació abans d’iniciar la seva activitat, independentment del moment de l’any en què s’incorporen. 

La decisió de traslladar la formació a una plataforma en línia respon també a la voluntat d’agilitzar la gestió dels continguts i adaptar-los de manera continuada a l’evolució de la PPI.

La Política de Protecció a la Infància com un procés viu

Aquesta nova formació s’emmarca en l’actualització de la PPI implementada l’any 2021, que despleguem des de llavors amb el seguiment de dues delegades, una comissió específica i la responsabilitat compartida de totes les persones que formem part de la Fundació.

A la Fundació de l’Esperança ens comprometem fermament amb la defensa dels drets dels infants i adolescents, garantint la seva protecció i el bon tracte en tots els nostres projectes i serveis. Per fer-ho possible, comptem amb mecanismes de seguiment i protocols de treball que incorporen els aprenentatges adquirits i reforcen la PPI de manera continuada. 

Una nova manera d’impartir la formació

Fins ara, la formació es realitzava principalment en sessions presencials vinculades als moments d’incorporació de nous equips, com l’inici del curs escolar o la campanya d’estiu.

El nou model s’alinea amb la dinàmica d’incorporació del voluntariat i d’estudiants en pràctiques oberta durant tot l’any, garantint que qualsevol nova vinculació a la Fundació pugui accedir immediatament a la formació i iniciar la seva activitat amb les garanties necessàries en matèria de protecció de la infància.

Una responsabilitat compartida

Aquesta formació bàsica en PPI és un requisit obligatori per a totes les persones vinculades a la Fundació que poden tenir contacte amb infants i adolescents, incloent-hi professionals, voluntariat, estudiants en pràctiques i personal extern.

El recorregut formatiu és comú per a tots els perfils i combina continguts generals sobre protecció a la infància  – context, marc legal i estàndards internacionals – amb un mòdul específic adaptat a la realitat i els protocols de la Fundació de l’Esperança. En finalitzar, cal superar un qüestionari que acredita l’assoliment dels coneixements bàsics en PPI per iniciar l’activitat. 

En el cas de l’equip de professionals, aquesta formació es complementa amb espais formatius específics al llarg del curs que aprofundeixen en diferents dimensions de la protecció a la infància i l’adolescència.

Amb l’acompanyament d’Educo

La nova formació s’ha desenvolupat amb Educo, entitat referent en l’àmbit de la protecció a la infància amb una llarga trajectòria en assessorament i formació.

La col·laboració iniciada l’any 2021 es consolida amb aquest nou pas cap a la formació en línia, que compta amb el seu suport en la definició de continguts, la provisió de la plataforma i l’acreditació de la formació. 

Un compromís sostingut en el temps

Aquesta iniciativa forma part d’un compromís ferm i continuat de la Fundació de l’Esperança per garantir entorns segurs i protectors per a tots els infants i adolescents. La Política de Protecció a la Infància no és una acció puntual, sinó un procés viu que revisem, actualitzem i reforcem de manera constant, amb la implicació activa de tota l’organització.