De la “fonda” dels seus avis a voler muntar el seu propi local: la història de l’Ingrid

A l’Ingrid sempre li ha agradat cuinar. En va aprendre de petita, de la mà de la seva àvia mentre treballaven en la seva “fonda”, un menjador social, a República Dominicana. Quan va arribar a Barcelona, va començar a treballar com a cambrera de pis en hotels, de portera, de segona cuinera i com a part del personal de neteja. De vegades, portava el menjar que cuinava a la feina, perquè companyes i caps provessin els seus plats. Un dels dies en què ho va fer, li van descobrir un camí que la portaria, temps després, a ser la propietària i cuinera del Mami Borne, un local de menjar per emportar al barri del Born. 

Arran de l’èxit dels seus plats, la van guiar cap a entitats que podien ajudar-la a emprendre i dedicar-se a la cuina. Així és com va arribar a la Fundació de l’Esperança. Quan la van rebre a Inserció Laboral, de seguida va explicar el desig de muntar un petit negoci de menjar per emportar.

“Li vaig explicar la meva idea. Després, un dia, una amiga meva em va dir que es traspassava un local al Born. M’agradava. Estava al barri, la gent em coneix. Vaig trucar a la Fundació i els ho vaig explicar”.

L’acompanyament que va facilitar l’emprenedoria

Llavors va ser quan el Gerard, tècnic d’Autoocupació de la Fundació, es va posar en contacte amb ella i van parlar sobre la idea que tenia per a la creació del seu negoci. “I tot va començar”, com explica l’Ingrid. 
Al servei d’Autoocupació hi arriben moltes persones que venen del sector en el qual volen emprendre, o que ja han dut a terme la tasca que volen desenvolupar. En el cas de l’Ingrid, havia estat cuinant i venent empanades i menús de manera informal per les companyes del barri, per tal de tirar endavant la seva família. A partir de l’experiència prèvia, el Gerard fa un assessorament i una previsió a futur per analitzar la viabilitat del negoci, compartint els números amb els emprenedors i emprenedores per a poder conèixer el llindar de viabilitat i marcar-se objectius. A més, disposar d’aquesta informació els ajuda a identificar l’estat del negoci un cop està en marxa, i saber si es troben dins del marge de benefici que els permet seguir funcionant. “La Ingrid porta més de 30 anys al barri, la coneix tothom… Hi havia diferents inputs que ens ajudaven a entendre que podia tenir clients des del primer moment”, explica el Gerard.

“Anava perruqueria per perruqueria o em trucaven i em deien “Escolta, una clienta vol un menú”. Ja tenia molta clientela. Llavors, el que volia era, enlloc de sortir de casa, agafar un local”.

Van haver de moure’s ràpid per aconseguir-ho. Malgrat trobar-se amb alguns obstacles, van aconseguir el finançament per a adquirir el local que l’Ingrid havia trobat al barri. Va sorprendre la seva tenacitat: es movia i parlava amb qui fes falta perquè el seu projecte tirés endavant. Quan va saber que ho havia aconseguit, va trucar a un dels seus fills.

“Vaig trucar a un dels meus fills plorant d’emoció. Li vaig dir: “mi príncipe, me l’han donat”. Estava parlant amb ell i vaig sentir que escoltava la seva veu… Estava darrere meu! Ens vam abraçar i vam plorar els dos allà, al carrer”.

Un projecte que dona vida al Born

D’aquella abraçada ja fa més d’un any, el mateix temps que ha estat funcionant el Mami Borne amb l’Ingrid als fogons, atentent amb alegria i carinyo a tot el qui entra a tastar el seu menjar casolà. La seva proximitat ha fet del local un espai on els clients habituals se senten com a casa, i l’ha convertit en una figura materna per la gent del barri. Quan va adquirir el local, s’anomenava “Mister Borne”, però passat un temps, va decidir canviar-ne el nom per un que la representa millor.

“No m’ha fet falta publicitat. Sóc molt oberta amb la gent, se senten com a casa… venen fins i tot a plorar aquí. Per això el “Mami”. Els clients em diuen: “és que tu ets la “mamá” de tots nosaltres”. I vaig comentar amb els meus fills la idea i em van dir que sí. I ja som aquí com a Mami Borne”.

Quan se li pregunta què és el que més li agrada del seu dia a dia, ella respon amb un somriure:

“El tracte amb la persona. Poder donar-li un plat de menjar a les persones que estan al carrer. Molts paren aquí, i em demanen un plat de menjar. És una de les coses que més m’omplen. 

I l’altre és la relació amb els veïns. Abans no venien i ara venen, es prenen el seu talladet, es prenen la beguda i s’estan aquí. L’altre dia un avi d’aquí al costat em va dir “és que quan tu no hi ets els dilluns, jo no tinc vida”.

Amb el temps, el Mami Borne ha demostrat anar per bon camí: cuiners d’altres establiments hi van regularment, i, fins i tot, hi ha visitants d’altres països que venen recomanats per clients anteriors.

La determinació d’una emprenedora amb aspiracions de futur

El Gerard no ha deixat de fer seguiment del projecte un cop posat en marxa. “Als sis mesos de començar l’activitat, sempre els contactem per saber com va tot, si tenen dubtes o necessiten res. I si volen, poden seguir venint sempre.” Posant la vista enrere, destaca com l’Ingrid va sortir de la seva zona de confort i va anar tirant les coses endavant, pas a pas. Explica que quan es trobaven amb dificultats, era quan veia que el nivell de compromís de l’Ingrid amb el seu projecte. Veure com no es rendia davant cap obstacle era la certesa més gran que indicava que obrir el Mami Borne era el que realment volia. Fa uns dies, la va visitar per provar un dels seus menús, i ella va explicar-li que ja està pensant en la pròxima passa.

“Ara el públic me’n demana un de més gran. Aquí no hi cabem”.

Per un costat, compta amb la implicació clau d’empreses que van col·laborar en la creació del programa formatiu, i que obren les portes a la contractació dels participants, com és el cas d’H10 Hotels. Per l’altre, compta amb el suport d’entitats com Impèlia i l’escola tècnica Xaloc, que van liderar la formació tècnica, i la Fundació Casa de Misericòrdia, que ha ajudat a finançar el projecte pilot. 

Durant la primera fase de l’itinerari, que es va dur a terme entre setembre i desembre, els participants van rebre la formació en competències transversals i la capacitació tècnica. Després, van iniciar les pràctiques en diverses empreses compromeses amb el programa: Hotels H10, Catalonia Hotels & Resorts, Hotel Arts Barcelona i Suris.

“A H10 Hotels creiem en el valor de la formació com a via de creixement professional i ens enorgulleix formar part d’iniciatives que ajuden a generar oportunitats professionals reals per a persones amb dificultats d’accés al mercat laboral”.

Actualment, la formació es troba en la segona fase: després de la compleció de les pràctiques, els participants han estat contractats per les empreses col·laboradores per exercir com a tècnics en manteniment d’instal·lacions. Des de la Fundació, es fa un seguiment actiu amb els nous professionals i els tutors que tenen assignats dins les empreses, per tal de garantir la seva bona adaptació i evolució. 

L’acompanyament finalitza aquest mes de juny, ara que ja fa uns mesos que els professionals s’estan desenvolupant en el nou context laboral. És el moment en què toca avaluar el projecte pilot i el seu objectiu principal: que els participants hagin adquirit un nivell de professionalització adient pel mercat laboral.

Actualment, s’ofereixen quatre tallers diferents, cadascun enfocat a una necessitat o un aspecte específic. En primer lloc, es duu a terme el Taller de currículum i marca personal en sessions individuals per a poder treballar de manera personalitzada i en profunditat el currículum i la marca de cada participant. La Isabel, una de les voluntàries que dinamitza el taller, explica com és l’experiència:

“En general, els candidats volen causar bona impressió i sembla que no estan nerviosos, però a mesura que avança l’entrevista, potser per desconeixement de l’idioma, veiem que alguns no saben ben bé què esperen de nosaltres.

Molts dels participants tenen perfils de baix nivell però flexibles per a adaptar-se a diferents alternatives laborals. Fins i tot sense saber si els podrem ajudar a trobar feina, es mostren sempre molt agraïts.

A mi, personalment, m’enriqueix el contacte amb persones de diferents nacionalitats, situacions i expectatives, i em satisfà si la meva aportació els ajuda a trobar un lloc de treball”.

Per un altre costat, el Taller d’entrevistes i autoconeixement es realitza en grups de cinc o sis persones i es divideix en dues parts: una per treballar l’autoconeixement i una per participar en simulacions d’entrevistes. Es tracta d’un exercici important perquè els assistents guanyin seguretat de cara a entrar en processos de selecció de personal.

Així ho confirmen el Manel, el Francesc i el Jordi, voluntaris que imparteixen el taller des de fa més de cinc anys:

“És sorprenent com en una sola sessió arriba a pujar l’autoestima dels participants. A més, veiem com aprenen i ràpidament fan seus molts dels aspectes que es treballen en el taller”.

El Taller d’informàtica per a la cerca de feina també està ideat per grups reduïts, de màxim sis participants. S’ensenya als participants a gestionar eines genèriques, com el correu electrònic, i eines específiques per a la cerca de feina, com LinkedIn i d’altres plataformes similars.

En últim lloc, els tallers d’ofimàtica s’orienten a l’ús de dues eines: el Word i l’Excel. S’estructuren en quatre sessions per a cada eina i es presenten com una oportunitat per adquirir competències informàtiques essencials en molts llocs de treball.

Cadascun dels tallers està conduït per voluntaris amb experiència professional en la selecció de personal i en informàtica. Així, els participants reben un acompanyament de qualitat per part de persones que coneixen les competències a treballar de primera mà. Pau Quintana, tècnic de l’equip d’inserció laboral i responsable dels tallers, afirma:

“Crec molt en la utilitat d’aquests tallers i en el servei que fan en el pla de treball de cadascú.”

Entre ara i l’estiu, s’espera que 150 persones participin en un o més d’aquests tallers en què, pas a pas, puguin adquirir confiança i autonomia per avançar cap a la inserció laboral.

Carrefour es compromet amb el projecte d’inici a fi, fent possible la realització de la formació i afavorint l’ocupabilitat dels participants. En primer lloc, participa en la preselecció de l’alumnat i implica als professionals del seu equip en la docència, assegurant que la formació respongui a la realitat del sector. En segon lloc, es compromet a contractar almenys el 50% de l’alumnat que finalitzi la formació.

En la seva segona edició, la formació consta de 128 hores repartides entre 32 hores de competències tècniques, 36 hores de competències transversals i 60 hores de pràctiques a les instal·lacions de Carrefour, oferint una experiència formativa completa.

Les sessions informatives i de preselecció es duran a terme els dies 26 i 27 de setembre, i les classes començaran el 7 d’octubre.

Més informació

Es tracta d’un acord entre entitats que comparteixen l’objectiu de facilitar l’accés al mercat laboral a través d’un programa formatiu d’especialització en un sector amb alta demanda de professionals, com són el de l’electricitat, la lampisteria i la climatització. Aquesta formació està preparada per dotar als participants de les habilitats tècniques necessàries per respondre a les demandes reals de les empreses del sector.

Això és possible gràcies a l’alta implicació de les empreses que participen en la creació del programa. Des de l’inici s’involucraran en la selecció prèvia dels candidats, garantint així que els seleccionats siguin els més adequats per als perfils que necessiten. A més, les empreses faran seguiment als participants durant l’itinerari formatiu i els oferiran oportunitats laborals en finalitzar-lo.

La formació s’iniciarà aquest setembre, i es durà a terme fins al mes de juny del 2025. En aquests mesos, els participants passaran per 3 fases: formació bàsica, pràctiques, i formació especialitzada amb contractació laboral.

Més informació

Seguint els bons resultats d’inserció laboral, aquest any es continuaran oferint formacions per respondre a les principals necessitats de contractació de l’entorn proper. Un exemple són les primeres formacions de 2024, dirigides a inserir laboralment aquelles persones que vulguin treballar en el sector hoteler i en el de la restauració, tan presents a la ciutat de Barcelona.

En el mes de gener va començar la formació de Neteja d’habitacions d’hotel. Consta de 100 hores de sessions per l’aprenentatge de competències tècniques i competències transversals que faciliten el desenvolupament de la persona en el mercat laboral i concretament en el sector hoteler. Un cop acabades les classes teòriques, els participants faran 100 hores de pràctiques professionals en diferents hotels dels grups Hotels Catalonia, H10 Hotels i Hotels Gargallo.

Els bons resultats d’inserció laboral d’aquestes formacions es deuen a l’estreta col·laboració amb empreses compromeses socialment amb la inserció sociolaboral de persones en risc d’exclusió. Les empreses s’impliquen des d’un inici en la definició dels continguts de la formació, en la seva impartició i en la fase final de la formació en què ofereixen l’oportunitat de realitzar les pràctiques en els seus establiments.

Un altre dels cursos que s’iniciarà en les setmanes vinents és per formar-se com a Auxiliar de cambrer de sala en hotels. S’ha dissenyat en el marc del programa Incorpora i compta amb la participació de la resta d’entitats de la xarxa Incorpora. La formació tècnica es realitzarà amb la col·laboració de l’ Escola Superior d’Hostaleria de Barcelona (ESHOB) i les persones que hi participen, que seran com a màxim 18, realitzaran les pràctiques professionals amb les mateixes cadenes hoteleres que col·laboren en la formació de neteja d’habitacions.

La tercera formació, que s’iniciarà també en el mes de febrer, serà dirigida a persones que vulguin formar-se com a Auxiliar de cuina. En el cas d’aquesta formació, a més de les cadenes hoteleres, es compta amb la col·laboració de l’empresa de serveis de restauració Sodexo.

Durant tot el matí, les set empreses participants van estar entrevistant al centenar de candidats (dividits en dos blocs) en sessions de deu minuts. Passat aquest temps, des de l’organització s’informava de la finalització de l’entrevista i es duia a terme la rotació entre participants i empreses. Així, la jornada es va desenvolupar de manera molt dinàmica i va ser ben aprofitada per ambdues parts.

Enguany, les set empreses participants van ser Bormuth, Decathlon, Hotel H10, Hotel Andante, Hotel Catalonia, Macser i Sodexo. A través de la jornada del Speed Dating laboral, aquestes companyies poden preparar una borsa de candidats o bé iniciar directament un procés de contractació que continua amb entrevistes posteriors a les seves instal·lacions. Cal destacar l’èxit de l’esdeveniment, ja que el mateix divendres es van fer vuit contractacions directes i moltes de les empreses van expressar el seu interès en tornar-hi a participar perquè els ajuda molt amb el procés de reclutament.

“Aquest tipus de jornades ens apropen a la persona… alguns dels usuaris entrevistats segurament no entrarien per currículum en una selecció convencional, però el fet de conèixer a l’entrevistat en directe fa que puguem valorar més a la persona per la seva actitud. Resulta una selecció més humana i propera”.

Des del servei d’Inserció Laboral de la Fundació, els resultats es consideren molt positius per a les persones de les diferents entitats de la Xarxa Incorpora que van tenir l’oportunitat de participar en aquesta nova dinàmica. En aquest cas, es tracta Xarxa Incorpora de Ciutat Vella, on participen Casal dels Infants, Fundació Apip-Acam, Fundació Comtal, Fundació de l’Esperança, Fundació Ibn Battuta, Fundació Raval Solidari i Fundació Surt.

Enguany, s’espera la participació de 8 empreses que faran entrevistes als participants durant les més de quatre hores que durarà l’esdeveniment. Les empreses assistents provenen de diversos sectors: hostaleria, neteja, restauració, serveis d’atenció domiciliària i distribució alimentària. 

L’speed dating és un format àgil que permet que cada candidat pugui ser entrevistat en un interval de 10 minuts. D’aquesta manera, les persones que hi participin tindran l’oportunitat de realitzar diverses entrevistes per agafar experiència de cara a la seva inserció laboral. A més, tal com va succeir en la primera edició, els obrirà les portes a iniciar un procés de selecció dins les empreses amb qui parlin. 

Les diferents entitats de la xarxa estan duent a terme la preselecció de candidats d’entre les persones usuàries dels programes d’inserció que gestionen. Així, es disposa de temps per preparar-les durant les setmanes prèvies a la jornada amb l’objectiu que els sigui el més profitós possible. 

La Xarxa Incorpora de Ciutat Vella està integrada per la Fundació Comtal, la Fundació Ibn Battuta, la Fundació Intermedia Raval, el Casal d’Infants, la Fundació Surt, la Fundació APIP-ACAM, la Fundació Raval Solidari i Fundació de l’Esperança. S’espera que l’esforç conjunt que estan realitzant per tirar endavant la iniciativa sigui tant o més exitosa que l’edició passada, tenint en compte que la jornada tindrà lloc just abans de l’inici de la campanya d’estiu. 

En aquesta edició, el curs s’està impartint per a 16 persones d’entre 18 i 40 anys, la majoria provinents del servei d’Inserció Laboral de la Fundació. El grup compta amb participants d’orígens diversos i amb recorreguts professionals heterogenis. Així, aquesta formació els suposa una oportunitat per adquirir habilitats i ampliar les seves possibilitats en un nou camp laboral. 

S’espera que la totalitat del grup hagi completat el curs al juny, després de realitzar les pràctiques que s’hi inclouen, i que el projecte continuï ajudant a persones en situació de vulnerabilitat en futures edicions. 

“Tot va començar quan va tancar la cafeteria on treballava a mitja jornada” explica la Maria. Ella feia dos anys que preparava la recepta pels seus amics i familiars, però en quedar-se sense feina degut al confinament va decidir que havia de posar totes les seves energies i forces en la seva idea d’emprenedoria. Malgrat les ganes i l’empenta inicial, la Maria reconeix que: “anava molt perduda, no sabia per on començar i sentia que si ets jove i emprenedor, et falten moltes eines i recursos on poder-te recolzar”. Per posar-hi una solució va acudir al servei d’emprenedoria de la Fundació de l’Esperança per tal de poder sol·licitar el pagament únic de la prestació per desocupació i així crear i desenvolupar la seva marca de granola ecològica: Sa Granola.

La Joselia també va veure com durant els mesos de confinament el seu petit negoci que va començar a través d’internet, creixia fins a convertir-se en el seu mitjà de vida. En el seu cas, necessitava un local físic per tramitar les comandes i emmagatzemar els productes de cosmètica natural amb ingredients exòtics que venia a través de plataformes com Amazon. Tant ella com la Maria tenien una bona idea però els mancava el finançament necessari per fer realitat el seu negoci, fins que van arribar a les mans de la Roser del servei d’Autoocupació i Emprenedoria de la Fundació de l’Esperança. “A la Fundació ajudem a petits negocis i a emprenedors i emprenedores a vestir el projecte empresarial, fem un bon pla de negoci, ajudem a obtenir el finançament necessari per poder fer front a la inversió inicial mitjançant microcrèdits socials de MicroBank, o bé la capitalització de l’atur, i fem un seguiment de la viabilitat del projecte” explica la Roser.

Ajuda a empreses afectades per la Covid-19

La Maria i la Joselia són dos exemples de les 107 empreses creades, 138 plans d’empreses finalitzats i 272 persones ateses pel servei d’Autoocupació i Emprenedoria durant l’any 2020. Aquest servei treballa estretament amb les oficines de CaixaBank per tal que persones en una situació de vulnerabilitat financera puguin tirar endavant les seves idees de negoci i emprenedoria i sortir d’una situació de desocupació laboral. En concret, a través de la línia de finançament de MicroBank, en el banc social de “la Caixa” les persones emprenedores poden accedir al finançament necessari per fer realitat el seu projecte: “Creiem en ells, ho fem palès en el seu pla d’empresa i en certifiquem la viabilitat per tal que MicroBank els concedeixi finançament” senyala la Roser.

Però en el darrer any, el servei també ha notat amb força els estralls de la pandèmia. “Pel barri on estem, i el tipus de comerços que tenim al voltant, hem rebut moltes derivacions de petites empreses i negocis que estan al límit de desaparèixer”. En tots els casos, des del servei es guia a les persones per gestionar les incerteses del moment i trobar les millors solucions. Més enllà de l’assessorament i l’ajuda, la Roser conclou: “Sovint el més important per a les persones emprenedores és saber que tenen algú que confia en tu i en el teu negoci”.