Es duu a terme des del servei d’Atenció Social, que compta amb un equip de treballadores socials que acullen i acompanyen les famílies que arriben a l’entitat.

I, de fet, poden arribar per vies molt diverses: derivades per professionals d’altres serveis, recomanades per persones del seu entorn o per pròpia iniciativa, sigui per primera vegada o perquè hi ha hagut una bona experiència prèvia. Cadascuna d’aquestes situacions condiciona la manera com les professionals i les mateixes persones interessades afronten aquesta primera trobada.

D’una banda, les qui arriben derivades saben que s’ha donat informació prèvia sobre elles i això pot aportar legitimitat però també pot condicionar i transmetre una sensació d’obligació: un altre professional ha pensat que els serveis de la Fundació són adients per a la meva família. De l’altra, l’accés per pròpia iniciativa, tot i mostrar motivació, pot anar acompanyat de recels, por i fins i tot d’expectatives que potser no són ajustades. En el cas de la recomanació o d’una experiència prèvia, hi conviu el desig de trobar, per a un mateix, aquella resposta o solució que anteriorment va resultar gratificant i útil per a l’altre.

En aquest context, l’entrevista d’acollida que realitza el servei d’Atenció Social es converteix en una eina clau que té com a primer objectiu crear un clima segur on la família se senti escoltada i tractada amb dignitat. La mirada atenta, respectuosa i lliure de judicis és el que les professionals volen transmetre des del primer moment, i aquesta actitud serà determinant, tant si hi ha continuïtat com si cal orientar cap a un altre servei o recurs.

Es parteix d’allò que ha portat la família a la Fundació i es dibuixa una imatge global de la seva situació: els membres que conviuen, l’economia, la feina, la salut, l’habitatge, les xarxes de suport, les necessitats educatives dels infants, etc. D’aquesta manera s’obté una primera imatge integral que s’anirà completant en posteriors trobades i que, d’entrada, facilita la comprensió i valoració per a poder enfocar un pla de treball.

La claredat i la transparència de la informació que es dona sobre la Fundació hi juguen també un paper essencial: s’explica què fa l’entitat, què pot oferir, quins són els seus límits i quins passos se seguiran. Tot això ajuda sovint a reduir angoixes i a generar compromís.

Més enllà de la informació compartida, l’entrevista té un valor simbòlic molt rellevant. Per a moltes famílies, l’escolta sense judici, amb interès genuí per la seva història i situació, és una oportunitat per expressar el malestar i un espai on recuperar, encara que sigui mínimament, la sensació d’esperança.

Així, l’entrevista d’acollida és la porta d’entrada a un procés d’acompanyament que ens ha de permetre transformar trajectòries vitals i generar camins que aportin seguretat i autonomia.

L’equip d’Atenció Social coneix les circumstàncies de vida de les famílies i les dificultats quotidianes que se’ls presenten. No és només la manca de recursos econòmics, és també la manca d’habitatge en condicions per falta d’espai, per amuntegament en una habitació, perquè estan en una pensió; els horaris de feina que no permeten conciliar i els infants han de passar molt de temps sols; la falta de relacions i persones de suport; el desconeixement de l’entorn on viuen i de les oportunitats educatives i de lleure; el barri que no és un entorn segur,… S’hi afegeix que hi ha famílies que desconeixen que el lleure no és només diversió, sinó que és una oportunitat perquè els seus fills creixin, aprenguin, es relacionin amb altres infants i tinguin un estiu feliç i segur.

Al llarg del curs es va treballant amb les famílies, de manera anticipada, l’organització dels períodes de vacances escolars amb la certesa que l’accés a casals i colònies té un efecte multiplicador sobre el benestar de tota la família:

• Encara que ells no comptin amb recursos els seus fills poden accedir a experiències similars a les dels seus companys d’escola. 
• S’evita la desconnexió del ritme i hàbits escolars. Els infants continuen tenint rutines i treballant habilitats i coneixements a través del joc, de tallers i d’activitats diferents de les que fan a l’escola.
• Es troben en espais segurs i organitzats, amb referents adults positius.
• Poden distanciar-se i alleujar l’estrès de les situacions difícils que es viuen a la família, tornen a casa més contents i motivats i millora la relació amb els pares. 
• Tenen coberts alguns àpats que els garanteixen una alimentació adequada i es redueix, per tant, la despesa familiar.
• Comparteixen temps amb iguals, estableixen noves relacions i s’evita la soledat i l’aïllament del temps sense escola.
• Surten de casa, del barri, i descobreixen nous entorns naturals i culturals.
• Tenen experiències que els generaran records positius i benestar emocional.
• Possiblement, seran les vacances que farà l’infant si la família no pot permetre’s un temps de descans o desconnexió.
• Hi ha vegades que són els infants els que demanen participar en les activitats d’estiu perquè en tenen experiència prèvia o n’han sentit a parlar i el suport i consentiment dels pares contribueix a millorar la relació i a compartir el gaudi dels fills. 

En el cas de les famílies amb infants menors de 3 anys, el temps d’estiu resulta especialment complicat pel clima, la reducció de serveis i les circumstàncies quotidianes que ja s’han esmentat. L’oferiment d’un espai de lleure i refugi climàtic amb l’acompanyament professional és molt ben rebut i millora de manera visible el seu benestar personal i els dels seus fills i filles.

Per a totes aquestes famílies, les activitats de lleure no són només un extra sinó un dret reconegut, una eina d’inclusió social i d’equitat que contribueix de manera eficaç a trencar el cercle de la pobresa i contribuir al benestar individual i familiar. 

Es tracta de la iniciativa “En Família”, un projecte per a famílies amb fills d’entre 6 i 12 anys que neix de la necessitat de proporcionar espais d’interacció social, oci i descans a les persones que es troben en situacions de vulnerabilitat i aïllament social i que, d’altre forma, no tindrien accés a experiències com aquesta. 

Les sortides es realitzen un diumenge al mes. Un autobús recull les famílies a les 9:30 h i les retorna a les 18:30 h. Les trobades sempre són a l’entorn del Montseny i en els darrers mesos a Can Sorell, una casa situada a St. Pere de Vilamajor i que la Fundació La Casa de l’Aire posa a disposició.  

Durant el matí, es fan activitats en família de diversa índole: des de gimcanes fins a manualitats, passant per tallers relacionats amb l’entorn natural. El dinar el prepara la mateixa casa, alliberant així a les famílies d’aquesta càrrega durant un migdia. Es té especial cura a l’hora de respectar les diverses necessitats alimentàries, com ara menjar halal, al·lèrgies o intoleràncies. A la tarda, se surt a fer un passeig pel bosc, on les famílies socialitzen i aprenen sobre la fauna i la flora de l’indret. Un dels aspectes més importants és que tot això ho poden fer junts, compartint estones de tranquil·litat i de descobriment que els són positives pel benestar de tots els membres de la família.

Les famílies valoren molt positivament les sortides, i sempre fan arribar a l’equip la felicitat de poder sortir del barri i de la ciutat. Se senten part d’un grup, incloses i cuidades, i poden gaudir de temps sense les càrregues quotidianes. Els infants disposen d’espai per córrer i jugar, i poden compartir un dia sencer amb les seves famílies, fet que enforteix el vincle afectiu. Aquells que havien viscut envoltats de natura, també expliquen que els paisatges que descobreixen els connecten amb records dels seus països d’origen.

Aquestes sortides contribueixen a combatre l’exclusió social, promouen el sentiment de pertinença i actuen com a factor promotor de la salut i el benestar per tot el sistema familiar.

Pels professionals de la Fundació, el projecte també és una eina de treball valuosa: els permet observar dinàmiques familiars, detectar possibles vulnerabilitats i entendre millor com les circumstàncies influeixen en el benestar de les persones. Sovint s’observa que, en entorns de calma i cura, millora la qualitat del vincle i de les relacions familiars.

L’Espai duu a terme una tasca molt valuosa en clau de gènere, donat que és el lloc de trobada de moltes dones amb fills que es troben en situacions vulnerables o sense xarxa de suport. Així, es tracta d’un entorn segur, on es poden sentir acompanyades i tractar qüestions sobre la criança i la quotidianitat de la seva vida familiar.

De fet, una de les converses recurrents gira entorn la distribució de les tasques domèstiques i de cures a la llar. Sovint, la responsabilitat i la càrrega d’aquesta feina recau en elles, les mares, i limita la seva autonomia personal. A més, com que no compten amb una xarxa d’amistats i familiar, es troben encara més soles en aquest rol. Un exemple clar n’és el relat de les mares de Bangladesh i del Pakistan, que en el seu país d’origen conviuen amb un nucli familiar extens, de manera que sostenen les cures entre totes les dones. Aquí, en no tenir aquest suport, es fa més necessari un repartiment equitatiu de les tasques amb les seves parelles. És per això que també es treballa amb els pares que acudeixen a l’Espai Familiar 0-3, conscienciant-los sobre la importància de la corresponsabilitat a la llar i del valor de les tasques de cures.

És essencial reconèixer la feina de qui es fa càrrec de les cures, expliquen les treballadores del servei, i donar-los el valor que mereixen.

La diversitat cultural és un altre dels temes que se sol tractar en el dia a dia de l’Espai. Hi coincideixen mares amb realitats molt diferents, influenciades pels costums dels seus llocs d’origen, i això genera debats sobre l’evolució dels rols de gènere i els diferents models de feminisme que les envolten. Les treballadores de l’Espai procuren no agafar el feminisme europeu com a única referència: les dones a qui acompanyen viuen realitats que poden distar dels seus plantejaments actuals, i no ha de ser aquest model el que defineix si se senten o no empoderades. Cada cas es tracta des de la comprensió, tal com explica l’Imam: “Part de l’acompanyament és realitzar les preguntes des del respecte i validar així les seves vivències”.

En aquest context, l’Espai Familiar 0-3 esdevé un lloc on moltes dones poden compartir experiències i expressar inquietuds. Més enllà de l’acompanyament que duen a terme la Sole, l’Imam i la resta de l’equip d’Atenció Social, entre totes es construeix una xarxa de suport mutu que les ajuda a afrontar els reptes del dia a dia i a guanyar seguretat per prendre decisions amb major autonomia.

Durant aquesta setmana, l’equip de Serveis Educatius ha dut a terme una activitat diària, arribant a tots els grups d’Educació Primària. L’aposta d’enguany ha estat la d’apropar el feminisme de manera lúdica i distesa als infants. El dilluns i el dimarts van conversar sobre la importància del Dia de la Dona i els motius darrere la seva celebració, amb un conte com a fil conductor. El dimecres van fer una sortida a la Biblioteca del Gòtic – Andreu Nin per veure una teatralització de l’obra “Ai! Ai! Els meus cabells”, de Roser Capdevila, que parla sobre l’acceptació del físic d’una mateixa a través de la relació de l’autora amb els seus cabells arrissats al llarg dels anys. Ahir, per acabar, van reflexionar sobre el que han après en les diferents activitats i ho van plasmar en un mural col·laboratiu, de manera que tothom va deixar constància del que havia assimilat en una frase.

Els grups de l’ESO i d’educació postobligatòria han participat en una activitat conjunta centrada en la lluita feminista al llarg del temps. Han construït una línia del temps amb frases de dones cèlebres, i les han ordenat segons quan creien que s’havien dit. La motivació darrere l’activitat és la de visibilitzar els canvis que s’han anat aconseguint, i els que no, de la mà de figures feministes de diversos moments històrics i procedències.

En l’Espai Familiar s’ha canalitzat la programació a través dels tallers amb mares, pares i nadons, on s’ha reflexionat sobre el sentit de la jornada del 8M i sobre el que vol dir ser una dona en la nostra societat, centrant-se en el seu paper en diferents contextos. Els participants de l’espai tenen orígens i vivències diverses, per la qual cosa s’han anat generant debats interculturals molt interessants. A més, han fet pancartes i samarretes amb missatges reivindicatius pels més petits.

Les dones de la Casa de Recés han participat en actes emmarcats en el context del barri, i han anat preparant les pancartes per a les manifestacions que es duran a terme entre avui i demà.

El programa es va posar en marxa per donar resposta a l’arribada de famílies ucraïneses fugint del conflicte bèl·lic que travessa el seu país. Des de llavors, compta amb la participació activa de la Fundació de l’Esperança a través del servei d’Atenció Social, que actualment està obert a facilitar l’acollida a persones amb l’estatus de refugiades sigui quin sigui el país d’origen.

La tasca de la Fundació de l’Esperança consisteix a atendre a les famílies que s’interessen per acollir, valorar que es compleixin les condicions necessàries per fer-ho, i resoldre tots els dubtes que puguin tenir. A partir d’aquí, l’equip d’Atenció Social està present per acompanyar a la família durant tot el procés i facilitar-lo, resolent totes les qüestions que puguin anar sorgint. Entre aquestes, destaquen temes d’origen cultural, com els hàbits d’alimentació o aspectes relacionats amb la comunicació.

Les famílies que ja han acollit persones refugiades a casa seva coincideixen en l’encert d’haver-ho fet. A més de ser una oportunitat per oferir una ajuda molt necessària, permet conèixer noves cultures, construir vincles significatius i contribuir en la integració de persones que comencen una nova vida. Tot, mentre es viu una experiència inoblidable, tal com expliquen els qui ja l’han viscuda. Així ho expressa Sílvia Romeu, que amb la seva família acull un noi procedent de Burkina Faso:

“Vam parlar amb la seva mare i em va preguntar si el veia bé, si menjava… Aquell moment va ser molt emocionant. Et poses en la pell d’una mare que ha deixat marxar un fill i que no en sap res, d’ell. Ens deia: “després de tres anys, per fi respiro».

Sílvia Romeu (família d’acollida)

Si t’agradaria formar part d’aquesta iniciativa, visita la pàgina oficial del programa: Programa d’acollida de persones refugiades – Fundació «la Caixa».

És per això que la Taula de Salut Mental del Districte de Ciutat Vella organitza un curs per a professionals, sota el nom “Formació en atenció al malestar emocional en joves per a agents comunitaris de Ciutat Vella”. Es tracta de la segona edició d’aquesta iniciativa, que enguany acull als professionals que no varen poder participar en la formació anterior. L’objectiu és proporcionar-los eines per millorar la seva capacitat de resposta davant les qüestions de salut mental que travessen els joves del districte, alhora que es posen en comú les necessitats que han anat detectant.

La formació es durà a terme els dijous 14, 24 i 31 d’octubre a les instal·lacions de la Fundació de l’Esperança. La cooperativa Spora Sinergies, especialitzada en formació en l’àmbit social, serà l’encarregada de conduir i dinamitzar-la. Per fer-ho, parteix d’una sèrie de temàtiques que serviran de fil conductor:

• L’adolescència des de la perspectiva de la salut mental
• Primers auxilis en salut mental amb especial atenció en l’ansietat i les autolesions
• Xarxes socials, joves i salut mental
• Addiccions a les pantalles
• L’adolescència en un context d’origen cultural divers

A més, s’utilitzaran casos pràctics per il·lustrar alguns dels problemes que es posaran sobre la taula i s’aprofundirà sobre algunes qüestions transversals, com la gestió de la ràbia o els traumes.

Amb tot, aquesta iniciativa és un exemple de la importància de treballar en xarxa i col·laborar amb els agents del territori. La Taula de Salut Mental del Districte de Ciutat Vella la conformen més de 70 entitats que comparteixen visió i coneixen els beneficis de la feina col·laborativa per abordar els assumptes que afecten els joves del districte.

La iniciativa es va organitzar per fomentar la pràctica del cant als més petits, donada la seva importància a l’hora d’establir un vincle emocional entre mare i nadó. En contrast amb l’ús de dispositius mòbils, molt habitual avui en dia, aquesta activitat fomenta la interacció cara a cara, creant moments d’afecte, estima i connexió.

Pels petits, les cançons de bressol no només proporcionen un ritme tranquil·litzador, sinó que també ajuden al desenvolupament del vincle afectiu i l’adquisició del llenguatge en què la mare els canta.

Durant la dinàmica, s’ha animat a les mares a recordar les cançons de bressol de la seva infantesa, aquelles que els van cantar les seves àvies, tietes o mares. Han pogut escoltar-se i compartir experiències, enriquint així l’activitat amb perspectives culturals diverses.

Entre les diferents melodies, s’han pogut escoltar paraules com les següents: 

Dorm, bebè meu fins que estigui el sopar i si no està el sopar, el dels veïns ho estarà. Dorm, bebè meu fins que vingui mamà,…

“Nini ya momo” – Cançó de bressol del Marroc

El pardal canta chuu chuu chuu chuu Allah ho Allah ho,…

“Chiriya bolay choo cho” – Cançó de bressol de Pakistan

Duerme y no llores mi dulce niña, duerme y no llores mi dulce amor, duerme y no llores, seca tus lágrimas, duerme y no llores mi dulce amor.

“Mi dulce amor” – Cançó de bressol d’Hondures

Arri arri tatanet que anirem a Sant Benet, comprarem un panellet per dinar, per sopar, per a la Laila també n’hi haurà!

“Arri, arri tatanet” – Cançó de bressol catalana

Ocell bulbul vine i canta una cançó, allà lluny del bosc i del riu de color blau,…

“Bulbul pakhi moyna” – Cançó de bressol de Bangladesh

Viure en situació de vulnerabilitat socioeconòmica afecta a molts aspectes de la realitat d’infants, adolescents i joves. A més de les possibles repercussions en la seva qualitat de vida i en el seu benestar emocional, sovint afecta els seus processos d’aprenentatge, que són precisament una de les principals eines per prevenir la transmissió de pobresa intergeneracional².

La Fundació de l’Esperança treballa en xarxa per poder oferir a infants, adolescents i joves un acompanyament integral i tractar diferents problemàtiques que deriven d’aquesta realitat. Una de les entitats amb qui col·labora i que també forma part de la xarxa CaixaProinfància del Gòtic és l’Associació Formació i Desenvolupament (AFID), que acompanya a infants, adolescents i joves a través del reforç educatiu especialitzat i l’atenció psicològica.

En total, més de 30 nens i nenes que participen en la Fundació de l’Esperança estan rebent en aquests moments l’atenció facilitada per AFID. Cada tarda de dilluns a dijous, els professionals d’AFID ofereixen acompanyament educatiu individualitzat per atendre les necessitats específiques de cada nen i nena. Aquesta activitat es realitza a les aules de la Fundació de l’Esperança. A banda, l’equip de psicòlegs porta a terme les sessions d’atenció psicològica a la seva seu, situada al barri de Sant Antoni de Barcelona i immersa en un context de diversitat cultural.

Parlem amb Marta Galligó, psicòloga i directora d’AFID, per conèixer la tasca de l’entitat i el paper que juga en l’atenció social d’infants i famílies.

Quins perfils ateneu des d’AFID?

Es tracta d’infants i adolescents que venen de famílies en situació de vulnerabilitat socioeconòmica. Famílies que tenen molts eixos als quals fer front: l’accés al món laboral, la barrera idiomàtica, qüestions derivades del procés migratori, moltes famílies monomarentals, etc.

Què comporta pels infants aquestes situacions que viuen les famílies?

Aquestes situacions a què fan front les famílies es poden traduir en dificultats en el rendiment escolar i en la seva salut mental. Els creen inseguretat i poden comportar un bloqueig emocional que condueixi a dificultats en l’aprenentatge. I alhora també poden desenvolupar complicacions en temes de salut mental.

D’altra banda, tenim casos en què les dificultats en la maduresa dels infants i, per tant, escolars i personals tenen un origen en els aspectes de criança o en les circumstàncies al voltant de l’embaràs o del part.

En línia general acompanyem a nens i nenes a partir de tercer de primària, sobretot, perquè és el moment en què hi ha un augment en el nivell d’exigència escolar. Però hi ha casos en què els infants arriben abans, si hi ha alguna dificultat molt concreta amb la parla, per exemple, o un diagnòstic que afecti l’aprenentatge com la dislèxia o l’autisme.

“Les situacions de vulnerabilitat creen inseguretat en els infants i poden comportar un bloqueig emocional que condueixi a dificultats en l’aprenentatge”.

Com s’estableix la derivació des de Fundació de l’Esperança?

La Fundació de l’Esperança deriva als nens i nenes que atenen i que poden necessitar un acompanyament educatiu o atenció psicològica. Una funció important que fa la Fundació, abans de derivar-nos als infants, és entendre la multicausalitat de la situació de cadascun i de cada sistema familiar. A partir d’aquí, es valora quins objectius proposar a la família, quins són els que la família està preparada per assumir en aquell moment.

Tenir uns objectius previs clars permet fer un seguiment. Així un cop es puguin cobrir els primers objectius es pot anar treballant en fases més avançades.

“Una funció important que fa la Fundació, abans de derivar-nos als infants, és entendre la multicausalitat de la situació de cadascun d’ells i de cada sistema familiar.”

Com realitzeu aquest acompanyament?

Abans de res, establint un vincle amb les famílies.

Volem que les famílies i els nens i nenes se sentin acollits, embolcallats per tirar endavant. Les entitats, com és el cas de la Fundació de l’Esperança, col·laborem i fem xarxa perquè això succeeixi, oferint espais on treballar diferents aspectes, com els educatius o els emocionals. Sobretot, ens basem en la confiança i el respecte perquè les famílies se sentin ben ateses i ben informades.

De vegades no entenen per què s’ha de fer un tractament psicològic o per què l’infant necessita un diagnòstic, mai han sentit a parlar sobre la dislèxia o el trastorn de l’espectre autista. Llavors, aquest marc de confiança fa que al final et diguin: “confio, confio que això li anirà bé al meu fill”; i és el que t’ajuda a fer aquesta feina.

Aquest vincle també es dona amb els infants i adolescents?

Els nens i nenes trien el seu referent. De vegades aquest referent és el professional que els fa el reforç educatiu i els genera una confiança que els ajuda a obrir-se.

Com equip hem d’aprofitar aquests vincles que són d’un valor qualitatiu molt gran. El professional que realitza l’acompanyament educatiu potser no pot ajudar tal com ho faria la tècnica en l’entorn terapèutic. Per això la importància del treball en equip i les reunions que realitzem. Aprofitem aquests vincles per realitzar un seguiment multidisciplinar i parlar sobre els casos que ens preocupen.

Des de quina posició els acompanyeu?

Ens situem al seu costat, ni al davant ni al darrere. Sobretot quan tractem amb els pares i mares, no els diem el que han de fer, sinó que els acompanyem en el malestar. Ens situem en l’escolta, qui més sap sobre la seva vida són ells. Ajudem sense jutjar i veiem a la persona com a part de la xarxa de treball. Quan senten que els acompanya algú que no els jutja, avancen molt més que si se’ls qüestionen totes les decisions.

Com et comentava, treballem com a xarxa per poder fer un seguiment integral a cada infant. Si nosaltres trobem una dificultat, parlem amb la referent social de la Fundació de l’Esperança per veure com podem abordar la situació que l’està causant i, llavors, poder continuar treballant nosaltres des de l’àmbit educatiu o des de l’atenció psicològica. Al final, tots som un mateix equip, inclosa la família, i acompanyem un procés.

Què significa la vostra tasca pel futur de les nenes i nens?

Del que parlaria és d’oportunitats. Oportunitats per reconèixer les seves habilitats i competències, per veure que poden anar assolint fites cadascun al seu ritme, i per sentir-se més segurs d’ells i d’elles mateixes. Ells van fent el seu procés, avançant dia a dia. Nosaltres els acompanyem i tot plegat afavoreix que es vagin obrint oportunitats de futur.

¹Font: La Salut mental a Barcelona Agència de Salut Pública de Barcelona, 2023

² Font: Informe La transmisión intergeneracional de la pobreza y la desigualdad de oportunidades en España – S. Ayllón, P. Brugarolas i S. Lado, 2022