Bloc

Una aliança per combatre la vulnerabilitat

abril 2018

Llum Delàs, Directora de la Fundació de l’Esperança

pobresa, vulnerabilitat

Una aproximació a la necessitat de coordinar l’acció social i l’acció política.

La vulnerabilitat és un concepte tan antic com la història, si bé és cert que mai com ara la visualització de la pobresa, dels pobres i dels rebutjats, havia assolit quotes tant altes de presència pública, i no només al nostre país, sinó arreu del món. De fet, podem dir fermament que el món es troba en una situació de contínua vulnerabilitat, una situació que indigna a capes molt extenses de la nostra societat. Es tracta d’una vulnerabilitat que té a veure amb la injustícia, el desemparament, la indiferència i que, pels cristians, es concep com l’antítesi del missatge de Jesús i del seu “passar fent el bé” que, més de XX segles després, continua ben viu i present a la nostra societat.

És per això que sembla imprescindible l’aproximació d’una reflexió comuna que apropi les persones que treballen per les persones sense diferenciació de credos. Persones que ajuden persones. Persones de pensament lliure i de cosmovisions humanístiques que es preocupen per aquells que es troben en situació de vulnerabilitat, i que ho fan des de les diferents òptiques amb les que aquesta realitat tan crua fereix la humanitat sencera.

Quan parlem de l’atenció als més vulnerables és just i necessari parlar des de l’aproximació cristiana, però també des del pensament laic. Cauen les barreres ideològiques quan està en joc la integritat de la persona humana. Uns i altres veiem la necessitat, creixent, de donar respostes unànimes per defensar aquells que cauen sota els plantejaments egocèntrics i dominadors de l’altre, en benefici propi. Persones utilitzades per altres persones. Sí, també sembla imprescindible obrir un diàleg que concentri creients i no creients, sobre temes de fons de la cultura, identificant elements comuns per fer arribar un manifest ferm a favor d’aquelles persones que han estat excloses dels drets humans i dels drets socials. Ens mou l’objectiu implícit i inseparable d’apropar dues perspectives de la realitat en què vivim, habitualment polaritzades, amb el bé comú de lluitar contra la injustícia social i en favor de les persones que viuen en situació de vulnerabilitat.

I és aquest binomi -històricament dividit- el que s’ha tractat recentment en forma de diàlegs al Palau Macaya de l’Obra Social ”la Caixa”, en el marc d’un cicle coorganitzat amb la Fundació Joan Maragall. Diàlegs, debats i aproximacions que ajuden a treure els prejudicis i a centrar-nos en allò que commou la societat: quins són els deures cap als més vulnerables i els fonaments de la solidaritat. L’objectiu es mostrava clar i concís: la reflexió sobre la pulsió altruista. La conscienciació de què estem fent bé i què podríem fer millor, des de la mateixa complexitat de la nostra -o no- creença. Des de l’acció ètica i social i des dels missatges cristians sempre actualitzats i entenedors per a la cultura actual. Experts d’alt grau, com ara J. Ignacio González Faus, jesuïta, professor i teòleg; i Margarita Boladeras, catedràtica de Filosofia Moral i Política de la UB, van acostar l’aparent difícil binomi. I és que una comunitat que s’uneix contra quelcom és una societat forta, però també perillosa. En canvi, una veritable unió es verifica amb una expansió altruista cap a l’exterior, amb capacitat transformadora i constructiva sempre en benefici d’altri, en aquest cas els més vulnerables.

Estem en un moment prou madur perquè la societat comenci a plantejar-se aquesta unió i visualitzi conjuntament la vulnerabilitat tant de les persones sense sostre que viuen als nostres portals -benaurats els que tenim portals- com de les persones que protagonitzen les notícies diàries de la tristament generalitzada “crisi dels refugiats”. Potser hem d’entendre aquesta situació no només com una crisi, sinó com l’obligació ètica i moral d’ajudar uns col·lectius vulnerables i en risc constant, que necessiten d’aquesta unió religiosa, política i social. Necessitem, com el pa que mengem, unificar l’acció social i l’acció política, dos moviments que han d’anar coordinats, més encara quan parlem d’un problema d’abast internacional.

Unió fecunda i expansiva també envers els murs que s’estenen a través de la política de grans potències mundials, per tal de canviar-los per ponts. Però també per derrocar les petites barreres que es construeixen dia a dia als barris més desfavorits de la nostra ciutat. Aquesta és una tasca que realitzen associacions i entitats sense ànim de lucre, treballant en xarxa per tal de donar oportunitats a les persones que més ho necessiten, perquè puguin aspirar a un futur millor i donar una resposta eficient als grans reptes socials que planteja la conjuntura actual. Ho fan des de l’acció, des de l’apropament als ciutadans. Una tasca tant important com necessària, que es pot fer només des d’aquesta unió de voluntats. Ja ho va dir González Faus al citat debat, qui va parafrasejar el Premi Nobel, poeta i músic, Bob Dylan: “Quantes vegades mirarem cap a un altre costat, fent veure que no hem vist res?”. La resposta, però, no la trobarem volant al vent. La resposta és a les nostres mans.

  • Comparteix

X

Cookies

Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar la teva accessibilitat, personalitzar la teva navegació, recopilar informació estadística sobre els teus hàbits de navegació i mostrar publicitat i anuncis relacionats amb les teves preferències. Si continues navegant, considerem que acceptes el seu ús. Pots canviar la configuració o obtenir-ne més informació a Política de cookies