Bloc

Música per celebrar el Dia de l’Esperança

desembre 2018

Casa de Recés, esperança, guitarra, música

Al número 4 del carrer de la Palma de Sant Just, en un edifici històric situat en un carreró al cor del barri Gòtic de Barcelona, hi ha una casa que guarda moltes històries. Una escalinata de pedra porta al primer pis i dóna la benvinguda a qui entri a La Casa de Recés, el centre residencial d’acollida de la Fundació de l’Esperança.

Avui és dimarts al migdia i malgrat que a aquesta hora la majoria de noies que viuen a la casa no hi són, perquè estudien o treballen, s’escolten uns acords de guitarra des de l’entrada. La música ve de la biblioteca on per la finestra entra un raig de sol de desembre que il·lumina a la Mila i a la Maria. Les dues assagen assegudes, cadascuna amb una guitarra. Fa tan sols un mes i mig que la Mila ha començat a tocar l’instrument; a la Casa de Recés hi porta vivint uns quants mesos més. Ella posa tota l’atenció en els seus dits, pinçant les sis cordes de la guitarra per treure’n els primers acords. El seu posat tímid es contradiu amb el tatuatge que es deixa entreveure ocupant bona part del braç sota les mànigues de la samarreta.  Tot i el poc temps que ha començat amb la guitarra, ja pot tocar un parell de cançons: “La Mila té un talent natural per la guitarra” assegura la Maria, “Si practica més fora de la classe, n’aprendrà molt ràpid”.

Avui estan assajant la cançó Camins, dels Sopa de Cabra. “Aquesta és la cançó que m’agrada més tocar” explica la Mila.

“Mai no és massa tard per tornar a començar, per sortir a buscar el teu tresor” diu la lletra, que parla de buscar camins. Podria ser un paral·lelisme del què representa la Casa de Recés per a la Mila i per a les altres noies que hi viuen.

“La Casa és una solució que les noies troben, no només perquè ofereix una llar, sinó a molts altres problemes” diu la Maria. Ella mateixa ho va viure fa uns deu anys, quan hi va entrar.  “Jo acabava d’aterrar a Barcelona per estudiar música, però al lloc on vivia no hi podia estar més, estava fatal i no podia tocar la guitarra” explica. Durant les vacances de Nadal va passar per davant de la casa, on la van acollir i va trobar el seu espai per a viure, estudiar i fer amistats que avui encara duren. Ara la Maria és Doctora en Història de l’Art i dedica la seva vida plenament a la guitarra. Un dia a la setmana però, té temps per tornar a la Casa i oferir classes de guitarra a les noies que hi viuen.

Ara la Casa s’omple de guitarres, com havia somiat la Maria des del primer dia que hi va entrar. Assegura que les noies han fet un canvi amb la música. “Al principi em deien: Yo no tengo talento, ¿qué quieres que haga yo?”. Fins i tot recorda com algunes venien a la classe amb la manicura feta, i ella els hi deia: “amb aquestes ungles no podràs tocar la guitarra…” Però li contestaven: “una mujer no es una mujer sin uñas”.

Però després de les primeres setmanes de classes, el canvi és evident, i en acabar les mateixes noies li diuen: “María el próximo día vengo sin uñas porqué quiero tocar la guitarra”. “A mi això m’emociona”, explica.

Autoestima i confiança a través de la música

Més enllà de la música, les classes de guitarra han servit per treballar aspectes com l’autoestima, la confiança i la constància, i en alguns casos s’han convertit també en un espai on les noies poden parlar dels seus problemes: “la música també ajuda a comunicar els sentiments” afirma.

“A totes els hi agrada la música, algunes em vénen mig avergonyides a dir que els hi agrada la bachata o el reggeton, d’altres m’ensenyen la cançó que les alegra en un dia trist i jo els hi dic que podem intentar tocar-ho tot” explica. “Intento posar-los una meta, que acabin tocant la seva cançó preferida”. Per fer això es comença escoltant la cançó, la canten, aprenen els primers acords i a poc a poc la melodia. Amb dedicació i entrenant els dits per fer-los

forts, al cap de dos mesos la Maria ensenya els primers arpegis i altres tècniques de guitarra. L’objectiu és fer un concert a la capella de la Plaça de Sant Just per celebrar el Dia de l’Esperança, que ja s’acosta. “Encara no podem revelar el repertori que interpretarem” s’afanya a dir la Maria quan li pregunto, “només puc dir que seran tres o quatre cançons que estem preparant i les noies estan molt il·lusionades”.

Després de passar un temps a la Casa de Recés, algunes noies ja en marxen, amb les perspectives complertes de tenir una nova llar, una nova feina o estudis i en definitiva de resoldre la seva vida. La Maria i les classes de guitarra són només una part de tot el que la Casa de Recés els ha aportat. “Quan una noia marxa li dic: tu ja has fet guitarra i ja saps el què pots fer, i també pots continuar aprenent” diu la Maria. Ella, com la Casa de Recés, els hi ha donat les bases perquè les noies puguin continuar, amb la guitarra i amb el seu futur, mirant endavant.

  • Comparteix

X

Cookies

Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar la teva accessibilitat, personalitzar la teva navegació, recopilar informació estadística sobre els teus hàbits de navegació i mostrar publicitat i anuncis relacionats amb les teves preferències. Si continues navegant, considerem que acceptes el seu ús. Pots canviar la configuració o obtenir-ne més informació a Política de cookies