Bloc

Fil i agulla per a la inserció laboral

setembre 2019

Fundació de l'Esperança

Des de principis de maig i durant dos mesos, el taller de costura Emili Papirer, situat en un carreró del barri del Born de Barcelona, ha acollit unes classes de costura molt especials. La majoria de les deu alumnes del curs era la primera vegada que es posaven davant d’una màquina de cosir, d’altres ja sabien fer les bores d’uns pantalons, però poca cosa més. Per a totes elles, el curs ha representat l’oportunitat que estaven esperant per trobar una feina, inserir-se en el món laboral i poder sortir d’una situació personal de vulnerabilitat. El curs ha estat fruit del treball en xarxa entre la Fundació de l’Esperança i la Fundació Roure, que treballen juntes en aquests i altres projectes d’acció social de proximitat.

Esforç, concentració i implicació

“Però no tot ha estat cosir i cantar” assegura la Daniela, la professora. “Cosir requereix esforç i concentració i, sobretot, implicació”. En el taller sempre hi havia xivarri, “no perquè les màquines fessin soroll, sinó perquè totes elles em preguntaven il·lusionades i motivades qüestions tècniques que estaven treballant”.  Assegura que en aquests dos mesos de classe s’ha parlat i dialogat molt. “Ens hem adaptat al ritme i a les necessitats tècniques i també a les personals de cadascú, així l’ambient ha estat molt positiu, i hem aconseguit crear un espai  i una amistat entre les noies on els problemes quedaven a fora”, diu la Daniela.

Les alumnes l’adoren: “La Daniela ha tingut molta paciència i estem molt contentes amb ella”, explica l’Hannae amb un somriure. Ella és mare de dos adolescents, “el de 15 anys és el que ha trencat més pantalons”, diu, i per tant ja estava acostumada a fer bores i cosits. Però uns mesos abans no es podia ni imaginar que trobaria la seva primera feina de costurera. Ara manipula la màquina amb una mà delicada però ferma perquè la costura surti del tot recte. Des de principis de juliol treballa a l’empresa on va fer les pràctiques del curs, una feina que ha aportat estabilitat per a ella i per a la seva família.

La Cristina està asseguda davant d’una altra maquina de cosir, i corrobora el que diu l’Hannae: “Aquí era de bojos, però la Daniela ha estat molt atenta amb totes”. De les màquines que han après a utilitzar, creu que la plana és la més fàcil, però l’overlock “et fa uns acabats espectaculars!” Després d’un mes de pràctiques en una empresa on feia estovalles de lli, està esperant que passin els mesos d’estiu per trobar una feina: “Al principi no en tenia ni idea de cosir, però el curs m’ha agradat molt i et quedes amb ganes d’aprendre més”. Amb l’empenta d’haver acabat el curs, quan arribi el setembre també vol reprendre els estudis, tot i que encara està indecisa sobre quina especialitat triar: “m’agrada l’interiorisme, però si trobés alguna cosa de moda, i ara que he après a cosir, també m’agradaria”.

Motivació per recuperar l’autoestima

Entre fils, màquines de cosir, retalls de roba i costures, al cap dels mesos s’ha anat creant un grup entre les alumnes, que parlaven dels temes que les preocupen, s’ajudaven i s’animaven entre elles a tirar endavant. Els aspectes més personals, com recuperar l’autoestima i la seguretat, la comunicació i el treball en equip, els tractava la Maite (orientadora d’inserció laboral de la Fundació de l’Esperança, que cada divendres es reunia amb elles a la Fundació de l’Esperança. “Més enllà de les tècniques de costura, també és important acompanyar-les i conscienciar-les perquè puguin afrontar l’estrès o les auto-exigències personals de començar unes pràctiques, uns estudis o una feina nova, i continuar motivades”.

En acabar el curs celebren en el mateix taller una entrega de diplomes que les acredita com a operàries de màquines de cosir industrial. Amb abraçades i somriures es retroben i se saluden amb la Daniela, amb la Maite i amb la Llum Delàs, responsable de la Fundació de l’Esperança. Moltes de les noies ja han començat una nova feina, d’altres hauran d’esperar a que es materialitzi l’oportunitat. “En aquests mesos ens heu ensenyat la vostra resiliència, ara heu de creure en vosaltres mateixes” diu Delàs després que les noies es facin una foto de grup ensenyant els diplomes, “confiem en vosaltres” assevera.

  • Comparteix

X

Cookies

Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar la teva accessibilitat, personalitzar la teva navegació, recopilar informació estadística sobre els teus hàbits de navegació i mostrar publicitat i anuncis relacionats amb les teves preferències. Si continues navegant, considerem que acceptes el seu ús. Pots canviar la configuració o obtenir-ne més informació a Política de cookies