Bloc

Fent camí per a la integració social dels joves

Juliol 2020

Fundació de l'Esperança

atenció a joves, Casa de Recés, suport educatiu

Per la Valeria (20 anys i resident a la Casa de Recés) ha estat tot un repte caminar durant quatre dies per les muntanyes i les valls de Rialp, a l’Alt Pirineu lleidatà. Va ser en una nova edició de la iniciativa Transpirenaica Social Solidària, un projecte que impulsa la transformació social i promou el talent dels joves en risc de vulnerabilitat fent una travessa de muntanya a peu pel Pirineu. “Tinc una vida força sedentària i no tenia cap experiència amb la muntanya”, explica: “de fet, amb la meva feina mai trobo el temps que necessito per fer esport i menys per anar a la muntanya, i per això em vaig decidir apuntar”, explica.

Ella és una de les 14 joves de la Fundació de l’Esperança que del 6 al 10 i del 10 al 14 de juliol van participar en aquest projecte educatiu que busca ajudar en la integració social dels i les joves. Aquest any la iniciativa va estar a punt de no fer-se a causa de l’estat d’alarma decretat per la pandèmia de la Covid-19, però finalment des de l’organització es va decidir adaptar-la en un nou format d’estades. Durant quatre dies les joves de l’Esperança van conviure a Rialp amb altres joves i voluntaris de diferents institucions per descobrir la naturalesa, reflexionar en xerrades i tallers sobre la protecció del medi ambient, enfortir els lligams entre persones i conèixer gent nova, a més a més de caminar.

“El segon dia vam fer una ruta de 12 quilòmetres”, recorda la Valeria: “jo anava caminant muntanya amunt, no m’ho podia creure que pogués continuar perquè estava molt cansada, però en tot moment érem nosaltres qui marcàvem el pas i els altres companys i voluntaris em van fer sentir molt còmode i motivada per voler continuar endavant”. “Vaig sentir que jo era capaç de superar-me a mi mateixa i a les meves pròpies expectatives”. La recompensa, explica, va ser “gaudir del camí, dels paisatges amb el riu i els animals, sentir-me connectada amb la naturalesa i sentir-me satisfeta per haver estat capaç de sortir de la meva zona de confort”.

L’experiència a la muntanya també va servir per viure situacions insòlites. “El següent dia ens va ploure molt i va fer tempesta”, recorda la Valeria. “Com que no podíem caminar ni fer res del que teníem previst, vam haver d’improvisar idees per passar el dia malgrat la pluja i el dia gris”. “Al final ens vam adonar que a vegades la millor sortida a la muntanya no és la muntanya en sí, sinó el que comparteixes amb la gent amb qui vas”, acaba dient.

“La millor sortida a la muntanya no és la muntanya en sí, sinó el que comparteixes”

 

Per la Maria Picó, una de les educadores de la Casa de Recés que va acompanyar a les joves, la iniciativa “va ser una eina meravellosa per empoderar-les, que a més va servir  per implicar-les molt en els tallers i activitats al voltant dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que es van fer durant l’estada.  Des de l’organització de la Transpirenaica, la seva directora Irene Zendrera assegura que aquests dies a la muntanya han servit per “cohesionar a les joves, fer treball en equip i valorar l’esforç”. I afegeix: “amb la seva participació també hem aconseguit l’equitat de gènere en l’edició d’enguany, fet que encara ha estat més enriquidor”.

En tornar a Barcelona, la Valeria ho diu clar a les seves companyes de la casa de Recés: “Ha estat tota una experiència, ara tinc un any per preparar-me i espero que l’any vinent es pugui fer la Transpirenaica sencera, des del Cabo de Higer (País Basc) fins al Cap de Creus!”.

  • Comparteix

X

Cookies

Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar la teva accessibilitat, personalitzar la teva navegació, recopilar informació estadística sobre els teus hàbits de navegació i mostrar publicitat i anuncis relacionats amb les teves preferències. Si continues navegant, considerem que acceptes el seu ús. Pots canviar la configuració o obtenir-ne més informació a Política de cookies