Bloc

El voluntariat no s’atura

octubre 2020

Fundació de l'Esperança

Casa de Recés, COVID, voluntariat

Moltes persones, joves o grans, decideixen cedir part del seu temps i de les seves habilitats per ajudar els altres com a voluntaris a la Fundació de l’Esperança, unes persones que esdevenen una eina imprescindible per tirar endavant amb la tasca de la Fundació. Com els altres serveis i personal de l’Esperança, durant la pandèmia de la Covid-19 el voluntariat també s’han hagut d’adaptar per no deixar d’oferir mai el seu treball i el seu compromís per combatre la pobresa i l’exclusió social.

El Frederic Feliu és un d’aquests voluntaris que s’ha retrobat presencialment amb la Casa de Recés després de mesos sense fer-ho. En el seu cas, explica la Teresa Alsina, coordinadora del voluntariat de la Fundació, s’ha hagut d’esperar més temps, ja que durant els mesos d’estiu i per precaució amb la població amb més risc de contagi, no es van realitzar algunes de les activitats de la Fundació que ara a poc a poc i amb cautela, es van recuperant.

“La veritat és que tenia moltes ganes de tornar” comenta el Frederic. Ell ha treballat en la indústria química fins a jubilar-se, i per tant està ben familiaritzat amb els números i les fórmules de la química, la física i les matemàtiques. Fa aproximadament un any que és voluntari a la Casa de Recés “empès per la satisfacció personal d’ajudar a altra gent i a la vegada perquè crec que m’ajuda molt mantenir-me ocupat, reflexionant i fent servir el cap, és un benefici mutu” comenta. Abans de la pandèmia, el Frederic feia classes de repàs de ciències o de català dos dies per setmana a les joves de la Casa, però durant el confinament es va haver de reinventar i adaptar-se: “Van ser uns mesos complicats per a tothom” recorda. “Les classes les vam poder continuar i vam buscar alternatives, com llegir llibres i comentar-ho a través de trucades de Whatsapp” explica.

“Por no, però sense perdre el respecte”

 

La por al contagi, la incertesa, l’enyorança de les persones o la necessitat d’habituar-se a les noves mesures higièniques i de distància social, són qüestions que han rondat pel cap dels voluntaris i de les voluntàries durant aquests mesos, també del Frederic. A l’aula de la Fundació on avui torna a fer classes de repàs, ara hi ha una mampara entre ell i la usuària, tots dos porten mascareta i es renten les mans contínuament amb el gel hidroalcohòlic. “No tinc por a contagiar-me però cal no perdre el respecte als protocols que m’ha informat des de la Fundació de l’Esperança i seguir les indicacions de l’autoritat sanitària” afirma. Malgrat tot, la classe ha anat bé, ja que “a l’aula tinc una pissarra i és més fàcil entendre’ns” explica. “Aquest tracte més proper, el cara a cara amb les persones, és el que trobava més a faltar” acaba dient.

  • Comparteix